close
Vés al contingut

Josep Vallverdú i Aixalà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Vallverdú i Aixalà
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1923 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 juliol 2026 Modifica el valor a Wikidata (103 anys)
Balaguer (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - humanitats Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, professor d'educació secundària, dibuixant, traductor, escriptor, columnista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereDramatúrgia, novel·la infantil i assaig Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Veu: Josep Vallverdú i Aixalà Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhttps://www.vallverdu.org/
IMDB: nm1984277 TMDB (persona): 4165454 Modifica el valor a Wikidata

Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 9 de juliol de 1923 - Balaguer, 21 de juliol de 2026) fou un narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil i juvenil, autor de més de tres-centes obres.[1][2][3]

La Generalitat de Catalunya va declarar el 2023 Any Josep Vallverdú en commemoració del centenari del seu naixement[4] i en reconeixement a la seua oposició al leridanismo, amb el qual el franquisme va intentar treure Lleida de Catalunya per a integrar-la a la fallida región del Valle del Ebro.[5]

Biografia

[modifica]

A causa de les tropes i bombardejos feixistes, la família marxà de Lleida i es refugià primer a Puiggròs i després a Sant Martí de Maldà. Al final de la Guerra Civil se'n tornaren a Lleida i al cap d'un any es traslladaren a Barcelona perquè ell hi estudiés el batxillerat.[6]

El 1945, Vallverdú es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i durant molts anys exercí de catedràtic d'institut, i va exercir de professor a l'institut de les Borges Blanques que avui porta el seu nom.[5] Durant aquella etapa, i des de 1960, en què va publicar la seva primera novel·la El venedor de peixos, es va dedicar principalment a la narrativa infantil i juvenil.[7] De fet, juntament amb Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Emili Teixidor, també autors de narrativa infantil o juvenil, han estat denominats «pòquer d'asos» de la seva especialitat.[7]

A finals de la dècada del 1960 va recórrer tot Catalunya amb el fotògraf Ton Sirera per a fer diversos llibres de viatges, especialment de Ponent.[5] Va col·laborar amb revistes com Cavall Fort i el seu llibre Rovelló,[8] guanyador del premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies el 1968 i publicat el 1969 ha esdevingut un clàssic de la literatura infantil, i el 2025 va arribar a la trentena edició.[9] Al mateix temps, també el 2025, el dia que complia cent-dos anys, Vallverdú va lliurar a l'editorial La Galera el manuscrit d'El retorn de Rovelló, amb noves aventures del gosset protagonista.[10]

Després de la seva jubilació, l'any 1988, es va dedicar al que ell anomenava «llibres personals», bàsicament dietaris, reculls d'articles de premsa, relats de viatges i assajos sobre la seva pròpia obra.[7]

Va traduir al català obres de Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgar Allan Poe, Gianni Rodari i Oscar Wilde,[11] i una trentena d'obres seves han estat traduïdes al castellà.[7] El seu fons va ser donat per ell mateix a la Universitat de Lleida, i consta de més de 4.000 volums, a més de documentació personal i altres objectes, com mencions i premis rebuts.[12]

El febrer de 2026, en un acte d'homenatge organitzat per l'editorial La Galera a l'Arxiu Comarcal de la Noguera, va anunciar que es retirava de la vida pública, tot i que no es retirava de l'escriptura.[13] Vallverdú va declarar que cada dia escrivia alguna cosa o dibuixava, perquè eren activitats que havien format part de la seva vida i les feia sense esforç. I des de 2018, en què va acabar El retorn de Rovelló, publicat el 2025, va escriure altres tres novel·les, que tenia en reserva.[14]

Premis i reconeixements

[modifica]

La Paeria de Lleida convoca anualment el premi Josep Vallverdú des de l'any 1984. El 2000 va rebre el premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2002 el premi Trajectòria.[15] El 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.[11]

Josep Vallverdú era fill adoptiu de la ciutat de Balaguer des del 2016 i fill predilecte de Lleida des del 2020.[16][17] L'any 2019, el Govern li atorgà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya «per la tasca com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, especialment en el món de la literatura infantil».[18] Les jornades Encontats de Balaguer inauguraren el 2020 a la plaça del Pou de la capital de la Noguera una escultura dedicada al popular personatge del gosset Rovelló, el gran èxit literari infantil de l'escriptor ponentí.[19]

La celebració de l'Any Vallverdú, per a commemorar el centenari de l'escriptor, va començar el mes de febrer de 2023, amb un acte institucional a l'Auditori Enric Granados de Lleida. Al llarg de l'any es van organitzar més de dues-centes activitats a tot Catalunya, com la publicació d'Un dring en el silenci (Blau Records), un CD amb poemes seus musicats per Xavier Monge i cantats per Carme Canela. La clausura de la commemoració va tenir lloc el 3 de desembre de 2023 al Teatre Municipal de Balaguer.[20]

Entre el 26 i el 27 d'octubre de 2023 va tenir lloc el Simposi Josep Vallverdú, organitzat per l'Institut d'Estudis Catalans i la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida. El 2024 les ponències foren aplegades en el volum Amb ulls ben nets de por i polseguera. L'aportació de Josep Vallverdú a la literatura catalana, a cura d'Andreu Bosch i Joan Ramon Veny-Mesquida i publicat per Pagès Editors.[21]

Obra infantil (selecció)

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ González Farran, Albert. «Quan algú mor, el seu eco s'esmorteeix en només dos anys». Ara, 28-09-2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
  2. ↑ Ventura Farré, Gemma. «Als 89 anys em vaig tornar a enamorar». Catorze, 27-04-2023. [Consulta: 9 agost 2026].
  3. ↑ «Catalunya nit - Francesc Canosa: "Vallverdú és un núvol de memòria, un disc dur del nostre país"». Catalunya Ràdio, 21-07-2026. [Consulta: 15 agost 2026].
  4. ↑ «El Govern oficialitza el 2023 com a any Vallverdú, Oró i Seguí». Nació Digital, 30-08-2022. [Consulta: 29 setembre 2022].
  5. 1 2 3 «Mor Josep Vallverdú». Segre, 22-07-2026. [Consulta: 9 agost 2026].
  6. ↑ «JOSEP VALLVERDÚ: VIURE I ESCRIURE». Universitat de Barcelona. [Consulta: 17 desembre 2025].
  7. 1 2 3 4 Pujol-Valls, Maria «Els llibres personals de Josep Vallverdú: la frustració en l'ancianitat» (pdf). Llengua i Literatura, 23, 2013, p. 67-87. DOI: 10.2436/20.2502.01.62 [Consulta: 31 març 2022].
  8. ↑ Martí Bertran, Pere. «Josep Vallverdú creador d’un gos català i universal», 09-08-2026. [Consulta: 9 agost 2026].
  9. ↑ «Josep Vallverdú lliura el manuscrit de 'El retorn de Rovelló' el dia que fa cent dos anys». Vilaweb. [Consulta: 7 juny 2026].
  10. ↑ «Josep Vallverdú celebra els 102 anys amb un nou llibre de Rovelló». 3CatInfo, 09-07-2025. [Consulta: 7 juny 2026].
  11. 1 2 Fabregat Palau, Gemma «Josep Vallverdú, passeig d'aniversari. Vallverdú al món» (pdf). Llengua i Literatura, 25, p. 223-224 [Consulta: 31 març 2022].
  12. ↑ «Fons Josep Vallverdú. Fons». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació, 24 abril 2024. [Consulta: 27 novembre 2024].
  13. ↑ Balcells Huguet, Judit. «L'escriptor Josep Vallverdú s'acomiada de la vida pública als 102 anys». 3CatInfo, 26-02-2026. [Consulta: 7 juny 2026].
  14. ↑ Codony, Núria. «Cada dia dibuixo i escric». Segre, 26-02-2026. [Consulta: 7 juny 2026].
  15. ↑ «Premi Trajectòria». [Consulta: 12 setembre 2019].
  16. ↑ «Balaguer nomenarà Josep Vallverdú fill adoptiu de la ciutat». Nació Digital, 04-11-2016 [Consulta: 24 octubre 2020].
  17. ↑ «Josep Vallverdú, fill predilecte de Lleida». Paeria de Lleida, 23-10-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
  18. ↑ «Josep Vallverdú, medalla d'Or de la Generalitat». ACN, 26-11-2019. [Consulta: 26 novembre 2019].
  19. ↑ «Homenatge a Josep Vallverdú a l'Encontats de Balaguer». Segre, 16-09-2020 [Consulta: 24 octubre 2020].
  20. ↑ Salvà, Bernat. «Balaguer acull l'acte de cloenda de l'Any Josep Vallverdú». El Punt Avui, 03-12-2023. [Consulta: 3 desembre 2023].
  21. ↑ Llort, Lluís. «Vallverdú i la colla d'acadèmics». El Punt Avui, 07 juny 2024. [Consulta: 9 agost 2026].
  22. ↑ Sotorra, Andreu «10 títols imprescindibles. Biblioteques per a lectors de guant blanc». La biblioteca Ideal. L'ideal de Biblioteca (Ara), 23-04-2015 [Consulta: 28 abril 2015].
  23. ↑ «Josep Vallverdú «actualitza» el conte de la Blancaneu amb el llibre «El vuitè nan»». Nació Digital. [Consulta: 30 març 2022].
  24. ↑ Llavina, Jordi «Aromes de ponent». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, 12-2010, p. 72. ISSN: 1695-2014.
  25. ↑ Nopca, Jordi. «Mor Josep Vallverdú, tòtem de la literatura infantil i juvenil catalana». Ara, 21-07-2026. [Consulta: 21 juliol 2026].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Vallverdú i Aixalà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Vallverdú_i_Aixalà&oldid=38173855»