Arequipa
 |
Aquest article tracta sobre la ciutat. Si cerqueu altres significats, vegeu « Arequipa (desambiguació)». |
Ariqipa (qu)  | |||||
| |||||
| Tipus | gran ciutat i entitat territorial administrativa | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Regió | Regió d'Arequipa | ||||
| Província | Arequipa | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.008.290 (2017) (1.551,22 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 650 km² | ||||
| Banyat per | Riu Quilca | ||||
| Altitud | 2.335 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Fundador | Garcí Manuel de Carbajal | ||||
| Creació | 15 agost 1540 | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Omar Julio Candia Aguilar | ||||
| Membre de | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 04 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 054 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
.jpg?lang=ca)
Arequipa és una ciutat del sud del Perú, capital de la regió homònima. Està situada a la vall del riu Chili, als Andes meridionals, i és un dels principals centres urbans del país. El volcà Misti, de 5.822 metres d'altitud, s'alça a uns 17 km del centre de la ciutat.[1]
La ciutat espanyola va ser fundada l'any 1540 en una vall que ja havia estat intensament conreada per comunitats prehispàniques. El seu centre històric es caracteritza per l'ús extensiu del sillar, una roca volcànica blanca o rosada, i per una arquitectura que integra tècniques i elements europeus i indígenes.[2]
El centre històric d'Arequipa va ser inscrit a la Llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 2000 segons els criteris culturals (i) i (iv). El bé protegit ocupa 166,52 hectàrees i inclou la trama fundacional de la ciutat, edificis religiosos i civils i conjunts arquitectònics desenvolupats entre els segles XVII i XX.[2]
Geografia
[modifica]
Arequipa se situa a la vall del riu Chili, als Andes meridionals del Perú. El riu travessa l'entorn urbà i forma part del sistema hidrogràfic Quilca–Vítor–Chili, que drena cap a l'oceà Pacífic.[3]
El paisatge de la ciutat està dominat pel volcà Misti, de 5.822 metres d'altitud, situat a uns 17 km del centre urbà. Al peu dels vessants nord i nord-oest del volcà discorre el riu Chili, que en aquest sector forma un profund canó.[1]
El Misti és un volcà actiu i constitueix un dels principals elements del relleu i del paisatge d'Arequipa. L'Institut Geofísic del Perú manté una vigilància permanent de la seva activitat volcànica.[1]
Clima
[modifica]Arequipa presenta un clima predominantment sec, condicionat per la seva situació als Andes meridionals i per l'altitud. A les zones situades entre aproximadament 1.500 i 3.000 metres, l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica del Perú descriu un clima temperat i sec, amb precipitacions estacionals.[4]
Les precipitacions es concentren principalment durant l'estiu austral. Segons dades de l'INEI, a Arequipa els mesos de pluja moderada se situen principalment entre gener i març.[5]
Història
[modifica]
Abans de la fundació espanyola, la vall d'Arequipa ja estava intensament ocupada i conreada per comunitats prehispàniques. La UNESCO assenyala que aquesta ocupació anterior va influir en la configuració posterior de la ciutat i que, prop del centre històric, al sector de San Lázaro, encara es conserva la traça d'un antic assentament indígena.[2]
La ciutat espanyola d'Arequipa va ser fundada el 15 d'agost de 1540. El nou assentament es va organitzar segons una trama urbana regular, de la qual el centre històric conserva encara 49 illes de cases corresponents al traçat fundacional, a més de sectors desenvolupats durant el període colonial i el segle XIX.[2]
Durant el període virreinal, Arequipa es va consolidar com un centre econòmic important del sud andí. El desenvolupament de la ciutat va estar marcat tant per la seva posició regional com pels terratrèmols recurrents, que van influir decisivament en l'evolució de la seva arquitectura i en les tècniques constructives locals.[2]
Els terratrèmols han condicionat repetidament l'evolució urbana i arquitectònica d'Arequipa. La UNESCO distingeix cinc grans etapes en el desenvolupament del centre històric: la fundació i consolidació inicial entre 1540 i 1582; l'etapa barroca entre 1582 i 1784; la introducció del rococó i el neoclassicisme entre 1784 i 1868; l'evolució posterior entre 1868 i 1960; i l'etapa contemporània.[2]
Aquesta activitat sísmica va afavorir el desenvolupament de solucions constructives adaptades a les condicions locals, amb murs gruixuts, arcs i voltes, especialment en els edificis construïts amb sillar.[2]
Entre els grans sismes que han afectat la ciutat hi ha els de 1868 i 2001. L'Institut Geofísic del Perú inclou tots dos entre els grans terratrèmols de magnitud aproximada 8 que han afectat el sud peruà.[6]
El terratrèmol del 23 de juny de 2001 va causar danys importants al centre històric. Segons la UNESCO, aproximadament un 20% dels monuments van patir danys considerables, un 15% dels edificis del centre van quedar inhabitables i la catedral va perdre les dues torres i una part de la cúpula central.[7]
Demografia
[modifica]Segons els Censos Nacionals de 2017, la província d'Arequipa tenia 1.080.635 habitants i era la segona província més poblada del Perú després de Lima. El 98,4% de la població provincial residia en àrees urbanes.[8]
La concentració urbana d'Arequipa és molt elevada en relació amb el conjunt del departament. Al mateix cens, el departament d'Arequipa tenia 1.382.730 habitants, dels quals el 91,8% residia en àrees urbanes.[8]
Economia
[modifica]
Arequipa és el principal centre econòmic i de serveis del sud del Perú i exerceix funcions comercials, administratives i industrials per a una extensa àrea regional. L'economia de la regió d'Arequipa és diversificada i combina activitats mineres, manufactureres, comercials, de serveis i de construcció.[9]
L'any 2024, el departament d'Arequipa representava el 5,9% del valor afegit brut del Perú. La mineria era l'activitat de més pes en l'estructura econòmica regional, seguida pels serveis, la manufactura, el comerç i la construcció.[9]
La indústria regional inclou activitats vinculades als aliments i les begudes, els productes tèxtils de llana i fibra d'alpaca, els materials de construcció, la siderúrgia i la transformació de productes miners.[9]
Arquitectura i patrimoni
[modifica]
El centre històric d'Arequipa es caracteritza per l'ús extensiu del sillar, una roca volcànica blanca o rosada emprada tant en edificis religiosos com civils. L'arquitectura local combina tècniques i formes europees amb aportacions indígenes, visibles especialment en els murs robustos, arcs, voltes, patis interiors i decoració barroca de les façanes.[2]
El nucli monumental s'organitza al voltant de la Plaza de Armas, on es troben la catedral, l'edifici municipal i diverses construccions porticades. A prop de la plaça hi ha l'església i els claustres de la Companyia de Jesús, que la UNESCO considera un dels conjunts més representatius del barroc mestís arequipeny.[2]
El centre històric conserva també nombroses casonas, habitatges tradicionals organitzats al voltant de patis interiors. La UNESCO estima que n'hi ha aproximadament 500, moltes de les quals conserven portals, voltes i elements ornamentals tallats en sillar.[2]
Monestir de Santa Catalina
[modifica]
El monestir de Santa Catalina és un dels principals conjunts religiosos del centre històric d'Arequipa. Va ser fundat l'any 1579 i es va desenvolupar com un recinte monàstic de grans dimensions, organitzat a partir de carrers, patis, cel·les i espais comunitaris.[10]
El conjunt combina murs de sillar, patis interiors, claustres i espais pintats amb colors intensos. La seva configuració urbana interna i l'ús de materials volcànics el converteixen en un dels exemples més singulars de l'arquitectura conventual d'Arequipa.[10][2]
Companyia de Jesús
[modifica]
L'església de la Companyia de Jesús és un dels principals monuments religiosos del centre històric d'Arequipa. La construcció de l'edifici actual es va desenvolupar principalment durant els segles XVII i XVIII, i el conjunt és especialment conegut per la decoració escultòrica de les seves portades de sillar.[2]
La façana i les portades presenten una ornamentació barroca que combina motius europeus amb elements de tradició local andina, característica que ha estat associada al desenvolupament del denominat barroc mestís d'Arequipa.[2]
El conjunt conserva també diversos claustres amb galeries porticades i decoració tallada en pedra volcànica.[2]
Casonas
[modifica]
El centre històric d'Arequipa conserva nombroses casonas construïdes principalment entre els segles XVII i XIX. Aquests habitatges solen organitzar-se al voltant d'un o més patis interiors i presenten murs gruixuts de sillar, cobertes amb voltes i portals de pedra decorats.[2]
Un dels exemples més destacats és la Casa del Moral, una residència d'època colonial coneguda per la portada ornamentada de sillar i per la distribució dels espais al voltant dels patis interiors.[2]
Educació
[modifica]Arequipa és un dels principals centres universitaris del sud del Perú. La institució pública de referència és la Universitat Nacional de San Agustín, fundada l'any 1828 i establerta a la ciutat d'Arequipa.[11]
La ciutat acull també diverses universitats privades. Entre aquestes hi ha la Universitat Catòlica de Santa María, fundada el 1961, i la Universitat Catòlica San Pablo, creada el 1997.[12][13]
Transport
[modifica]Arequipa disposa de l'Aeroport Internacional Alfredo Rodríguez Ballón, situat aproximadament a 8 km al nord-oest del centre de la ciutat. L'aeroport figura al llistat oficial d'aeroports internacionals del Ministeri de Transports i Comunicacions del Perú i és administrat per Aeropuertos Andinos del Perú S.A.[14][15]
Per carretera, la ciutat està connectada amb la xarxa viària nacional i amb la carretera Panamericana Sud. Aquesta via constitueix un dels principals eixos d'accés terrestre a Arequipa i la connecta amb altres zones del sud del Perú.[16]
Cultura
[modifica]
La gastronomia constitueix un dels elements més destacats de la identitat cultural d'Arequipa. La ciutat és coneguda per les picanteries, establiments tradicionals vinculats a la preparació i transmissió de la cuina regional. L'any 2019, Arequipa va ser incorporada a la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en la categoria de Gastronomia.[17]
La cuina arequipenya manté una estreta relació amb els productes agrícoles de la vall i amb preparacions tradicionals transmeses durant generacions. Entre els espais més característics d'aquesta cultura culinària hi ha les picanteries, que combinen la funció gastronòmica amb la de lloc de trobada social.[17]
Els sabers i tècniques tradicionals vinculats a l'extracció i el treball del sillar, material fonamental de l'arquitectura local, van ser declarats Patrimoni Cultural de la Nació pel Ministeri de Cultura del Perú l'any 2014.[18]
Persones destacades
[modifica]- Mario Vargas Llosa (1936-2025), escriptor nascut a Arequipa i guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2010.[19]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Cuadríptico informativo del volcán Misti» (en castellà). Instituto Geofísico del Perú, 2022. [Consulta: 8 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 «Historical Centre of the City of Arequipa» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Compendio Estadístico Perú 2019» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística e Informática. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Aspectos generales de la región Arequipa» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística e Informática. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Arequipa - Datos generales» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística e Informática. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «¿Por qué ocurren tantos sismos en Arequipa?» (en castellà). Instituto Geofísico del Perú, 13-12-2022. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Historical Centre of the City of Arequipa (Peru)» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre, 2001. [Consulta: 8 agost 2026].
- 1 2 «Censos 2017: Departamento de Arequipa cuenta con 1 382 730 habitantes» (en castellà). Instituto Nacional de Estadística e Informática, 23-10-2018. [Consulta: 8 agost 2026].
- 1 2 3 «Caracterización del departamento de Arequipa» (en castellà). Banco Central de Reserva del Perú. [Consulta: 8 agost 2026].
- 1 2 «Monasterio de Santa Catalina» (en castellà). Monasterio de Santa Catalina. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Historical Review» (en anglès). Universidad Nacional de San Agustín de Arequipa. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Universidad Católica de Santa María» (en castellà). Universidad Católica de Santa María. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Quiénes somos» (en castellà). Universidad Católica San Pablo. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Aeropuerto Alfredo Rodríguez Ballon - Arequipa» (en castellà). Ministerio de Transportes y Comunicaciones, 24-10-2019. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Listado de Aeropuertos Internacionales» (en castellà). Ministerio de Transportes y Comunicaciones. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Puente La Joya reducirá en hora y media el tiempo de viaje entre la ciudad de Arequipa y la Panamericana Sur» (en castellà). Ministerio de Transportes y Comunicaciones, 20-09-2018. [Consulta: 8 agost 2026].
- 1 2 «Arequipa» (en anglès). UNESCO Creative Cities Network. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «El Ministerio de Cultura declara Patrimonio Cultural de la Nación los saberes y técnicas de extracción y labrado de sillar en la ciudad de Arequipa» (en castellà). Ministerio de Cultura del Perú, 16-08-2014. [Consulta: 8 agost 2026].
- ↑ «Mario Vargas Llosa – Facts» (en anglès). Nobel Prize Outreach. [Consulta: 8 agost 2026].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Centre històric de la ciutat d'Arequipa al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO (anglès)
- Municipalidad Provincial de Arequipa (castellà)
