close
Ir al contenido

Sestrals

De Biquipedia
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
As Sestrals
As Sestrals dende lo molín d'Aso (valle de Fanlo)
Cheografía
CordeleraSierras interiors pirenencas
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 2.101 m, Sestral Alta
Cimas importants Sestral Alta (2.101 m), Sestral d'o Reguero (1.958 m) y Sestral Baixa (2.074 m)
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País D'entre la Val d'Anyisclo
y la val de Puertolas,
Uesca, Aragón.
Edat
Materials
Tipo {{{tipo}}}
Mapa

As Sestrals son tres puntas d'o serrato que s'alierga norte-sud en deseparando la Val d'Anyisclo de la Val de Puértolas. Amás, constituyen un segmento d'a muga d'o Parque Nacional d'Ordesa y d'o Mont Perduto.

A Sestral d'o Reguero u Garrot Campana (1.958 m) ye la mes septentrional d'as tres Sestrals. Deixa paso enta las estivas d'a Plana Canal y lo Tozal d'a Fueva, a on i fincan os refuchios d'a Mallata Fueva y la Plana Canal.

A Sestral Alta (2.101 m) ye la punta mes altera d'o conchunto, pero la suya forma, mes arronchadeta que no las altras, la fan de confundir a sobén. En o centro d'o mallo, ye la punta central d'o conchunto.

A Sestral Baixa (2.074 m) ye la mes meridional d'as tres tucas, zaguera d'antes d'a Breca d'os Aires, que ye lo nombre que prene en o lugar lo forato existent d'entre os carateristicos cillos d'ésta y Os Pueyos.

Es Puis ú Os Pueyos son as torricellas calsinosas que s'elevan dimpués d'a Sestral Baixa. O serrato se perlienga ta baixo enta la val d'o Bellós y se i clama Colluguana per ixa par.

En os cinglos de Sestrals se produce a sobén chelifracción, las faixas se creban y los fragmentos de roca s'acumulan en o calcil d'os cinglos formando espuendas a on que se fa dificil a colonización por part d'os árbols.[1]

Referencias

[editar | modificar o codigo]
  1. Fernando Biarge, José María García Ruiz, Ana Biarge Roca viva. El modelado del paisaje pirenaico. Diputación de Huesca, 2001. pp189


Sierras interiors pirenencas
Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas