Arhuac
Aparença
| ik | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 14.800[1] |
| Autòcton de | Sierra Nevada de Santa Marta |
| Estat | Colòmbia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües txibtxa llengües magdalèniques llengües arhuaques | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | arh |
| ISO 639-3 | arh |
| Glottolog | arhu1242 |
| Ethnologue | arh |
| UNESCO | 286 |
| IETF | arh |
| Endangered languages | 666 |
L'arhuac o iku és una llengua ameríndia de la família txibtxa usada pels «ika» de Colòmbia.[2]
Hi ha 14.301 parlants a Colòmbia, principalment a la regió de Sierra Nevada de Santa Marta.[3] El 90% d'ells són monolingües.[2] Alguns parlen castellà, els percentatges d'alfabetisme són d'1 a 5% en arhuac i el 15 a 25% en llur idioma auxiliar, el castellà.[2] Els usuaris tenen una identitat cultural i tradicions ancestrals i usen prolíficament llur idioma.[2] També és conegut com: aruac, bintuk, bíntukua, bintucua, ica, ijca, ijka, ika i ike.[2]
Aquest idioma usa l'estructura lingüística subjete-objecte-verb.[2]
Fonologia
[modifica]Aquesta llengua registra 17 fonemes consonàntics:
Referències
[modifica]- ↑ «Un poco más de la mitad de la población wiwa habla bien la lengua Arhuac». Arxivat de l'original el 2010-03-27. [Consulta: 26 gener 2014].
- 1 2 3 4 5 6 Arhuaco, por Arango and Sánchez, Ethnologue, 1998, accés 04-16-08
- ↑ Elschnig, Hanns Dieter. Venezuela, Tierra de Indios: Historia de Nuestros Indígenas, Su Origen, Sus Migraciones, Sus Herencias Y Sus Imágenes, 2008, p. 16-17. ISBN 9789801231301.