close
Vés al contingut

Esna

Plantilla:Infotaula geografia políticaEsna
إسنا (arz)
ⲥⲛⲏ (cop)
𓉺𓐰𓈖𓇋𓇋𓏏𓐰𓊖 (egy)
𓊃𓐰𓈖𓐰𓏭𓏏𓐰𓊖 (egy) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 25° 17′ 36″ N, 32° 33′ 23″ E / 25.29333°N,32.55639°E / 25.29333; 32.55639
EstatEgipte
GovernacióGovernació de Luxor
Divisions municipalsEsna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Esna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població68.656 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat perNil Modifica el valor a Wikidata
Altitud86 m Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari

Temple de Khnum.
Rescloses d'Esna.

Esna, Ĭsne, Isna, Esnah o Esneh és una ciutat egípcia a 55 km al sud de Luxor, a la governació de Qena. Té una població de més de 50.000 habitants, i és a la riba occidental del Nil, a uns 500 km al sud del Caire.[1] S'hi teixeix la tela de cotó blau que s'utilitza a tot Egipte.

En altres llengües es diu àrab: إسنا, copte: ⲥⲛⲏ o ⲉⲥⲛⲏ, Snē; egipci antic, Iunyt o Ta-senet; grec antic: Λατόπολις o πόλις Λάτων, llatí Latopolis o Lato. El nom prové del peix, la perca del Nil (Lates niloticus), que hi era venerat,[2][3] i que avui és catalogat com una de les espècies invasores més nocives del món.[4]

El monument més important és el temple de Khnum. També hi ha un monestir copte del segle x.[2]

A l'altura de la ciutat, el Nil ha de ser recorregut pels vaixells mitjançant unes rescloses.

Referències

[modifica]
  1. Bodham Donne, William. «Latópolis». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
  2. 1 2 Ritter, H. «Isna» (en anglès). Encyclopaedia of Islam New Edition Online. Brill.
  3. Weingarten, Susan «Fish and Fish Products in Late Antique Palestine and Babylonia in Their Social and Geographical Contexts: Archaeology and the Talmudic Literature» (en anglès). Journal of Maritime Archaeology, 13, 3, 12-2018, p. 235–245. DOI: 10.1007/s11457-018-9210-6.
  4. Lowe, S.; Boudjelas, S.; De Poorter, M. «Nile Perch (Lates niloticus)». A: 100 of the World's Worst Invasive Alien Species (pdf) (en anglès). novembre 2004. Auckland: ISSG & IUCN, 2000, p. 11.