Formentera del Segura
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Segura | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província d'Alacant | ||||
| Capital | Formentera del Segura | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.868 (2025) (1.217 hab./km²) | ||||
| Gentilici | formenterera, formenterer | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 4 km² | ||||
| Altitud | 6 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francisco Cano Murcia | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 03179; 03177 (Partidas de Los Palacios (Alicante) | ||||
| Codi INE | 03070 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 03070 | ||||
| Lloc web | formenteradelsegura.es | ||||
Formentera del Segura és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.[1][2] El petit terme, tan sols 4,33 km², se situa sobre el marge esquerre del Segura, a 10 km de la seua desembocadura.[2] La població, 4.624 habitants en 2023, es reparteix en dos nuclis: Los Palacios i Formentera.[2] L'economia s'hi basa en l'agricultura, cítrics, cereals i hortalisses i la seua transformació comercial.[2] Hi abasta importància l'apicultura.
Història
[modifica]D'origen islàmic, fou senyoriu de Joan de Portugal, qui va vendre-la a Carles Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, i a la família Rojas posteriorment; va pertànyer a Oriola, de la que s'independitzà en 1731;[3] en aqueixa data i a l'empara del privilegi "alfonsí" naix històricament Formentera sota senyoriu de Nicolau Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, qui instal·la 8 colons en règim d'emfiteusi; el terratrèmol del 1829, en què moriren més d'un centenar de veïns, va destruir la població; els hereus del marqués van encarregar-se de la reconstrucció que culminà en 1840 amb l'edificació de l'església. Degut al terratrèmol el patrimoni arquitectònic i històric de Formentera és pràcticament inexistent, entre ells l'església, l'ermita, la sénia i l'assut.
Referències
[modifica]- ↑ «El Baix Segura». [Consulta: 22 desembre 2024].
- 1 2 3 4 «Fitxes municipals - Portal Estadístico de la Generalitat Valenciana - Generalitat Valenciana». [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ «El Municipi i la seua Història». [Consulta: 22 desembre 2024].
