Matagot
  | |
| Tipus | geni familiar gat negre |
|---|---|
| Origen | Llenguadoc i Provença |
| Dades | |
| Pseudònim | Mantagot |
| Gènere | masculí |
El matagot (en occità: lo matagòt), anomenat també mantagot (mantagòt), és un geni propi de la mitologia d'Occitània, conegut sobretot a la Provença[1] i el Llenguadoc. Les llegendes més habituals el descriuen en forma de gat negre, sovint al servei d'un bruixot o una bruixa. Es tracta d'un ésser malèvol, una mena de geni familiar obtingut pel bruixot a canvi de la seva ànima.[2]
El matagot està vinculat a les nombroses supersticions que envolten el gat negre, que sovint van provocar una profunda por d'aquest animal entre les poblacions que el consideraven un presagi de mala sort, i a persecucions que fins i tot incloïen judicis de gats per bruixeria.
Creences
[modifica]Es diu que el matagot vagareja per llocs misteriosos de nit i torna a l'alba amb un tresor de monedes d'or per al seu amo. Si aquest descuida el matagot o no el recompensa, el gat s'ofèn i pot venjar-se cruelment. Abans de la mort de l'amo, aquest gat s'ha de donar a algú altre. De vegades, es diu que el matagot serveix no a un, sinó a nou amos, i porta el darrer a l'infern.
Els matagots són generalment malignes, però alguns poden ser útils, com el "gat màgic", que es diu que porta riquesa a una llar si està ben alimentat. Al matagot se li ha de donar el primer tros de menjar a l'hora de sopar: si se li permet de ser el primer a menjar i beure a cada àpat, recompensarà el seu amo amb una moneda d'or cada matí. També se li ha de proporcionar una caixa adient perquè hi pugui dormir. Acaronar un matagot porta salut i riquesa.
En general, al sud del Loira, la mandràgora es coneix com a «herba del matagot» o «herba del Matangon».[3]
Equivalents
[modifica]A la Bretanya hi ha també un gat associat als bruixots i amb poders màgics, una mena de matagot, que es coneix com a «gat d'argent».
A la Gascunya hi ha una criatura mitològica anomenada mandragot que, tot i la similitud del nom i algunes característiques compartides, hi presenta marcades diferències. Sovint, per homonímia, se'ls equipara,[2] però el mandragot és més aviat un geni familiar pirinenc comparable al minairó català o el mamarro basc: com aquests, apareix només a la nit de Sant Joan i cal seguir una tècnica especial per a caçar-ne un. No té una forma definida, només se sap que té cua.[4][2] Un cop a casa, el mandragot, com el matagot, aporta riquesa al seu amo,[5] però cal tenir-ne cura: es diu que un bruixot de la Gascunya va ser estrangulat pels seus mandragots, que havia abandonat un cop havia fet fortuna. Cal que l'amo doni el mandragot a algú altre abans de morir, ja que, si no ho fa així, patirà una llarga agonia i no s'acabarà de morir mai.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ Brasey, Édouard. La Petite Encyclopédie du merveilleux (en francès). París: Éditions le pré aux clercs, 2007, p. 221-224. ISBN 978-2-84228-321-6.
- 1 2 3 «Le mandragòt» (en francès). Escola Gaston Febus, 02-03-2026. [Consulta: 12 juliol 2026].
- ↑ Seignolle, Claude. Les évangiles du diable selon la croyance populaire (en francès). París: Maisonneuve & Larose, 1994. ISBN 978-2-7068-1119-7.
- ↑ «Familha : Èstes estranhs Nom : Lo Mandragòt» (PDF) (en occità). perlogascon.com, 26-01-2022. [Consulta: 12 juliol 2026].
- ↑ «Los Mandragòts» (en occità). loceudepau.eu. Lo céu de Pau. [Consulta: 12 juliol 2026].
- ↑ Bladé, Jean-François. Contes populaires de la Gascogne (en francès). París: Maisonneuve, 1886.
- ↑ Masse, Etienne Michel. Memoire historique et statistique sur le canton de La Ciotat (en francès). Caranud fils, 1842.
Vegeu també
[modifica]Mitologia d'Occitània | ||
|---|---|---|
Part de {{Mitologies europees}} | ||
| Personatges |
| -p000-frontispiece.jpg){kind=small} |
| Llegendes | ||
