Eudald Carbonell
Catedr�tic de Prehist�ria a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director de l’Institut Catal� de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social (IPHES). Des de 1991 �s codirector de les excavacions d’Atapuerca i ha estat un dels grans innovadors mundials en l’estudi dels primers poblaments humans. En el camp de la divulgaci�, va participar en el programa de TV ‘Sota terra’.
Josep M. Sol� Sabat�
Catedr�tic d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat Aut�noma de Barcelona (UAB), ha estat director del Museu d’Hist�ria de Catalunya i actualment �s director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). �s l’assessor hist�ric del programa radiof�nic ‘En gu�rdia’. Les seves l�nies de recerca s�n la Guerra Civil Espanyola i la repressi� franquista.
Joan Villarroya
Catedr�tic d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona (UB). Especialista en hist�ria militar i de la Guerra Civil, sobretot dels bombardeigs aeris. Tamb� ha investigat sobre l’etapa franquista. Actualment forma part del projecte d’investigaci� ‘La Guerra Civil Espanyola i tres d�cades de guerra a Europa: her�ncies i conseq��ncies (1914-1945/2014)’.
Jos� Enrique Ruiz-Dom�nec
Catedr�tic d’Hist�ria Medieval a la Universitat Aut�noma de Barcelona (UAB), ha estat convidat a l’Institut Europeu de Flor�ncia. La seva recerca va estar inspirada inicialment per la hist�ria de les mentalitats. T� una extensa obra liter�ria i historiogr�fica; la darrera, ‘La trama del pasado’ (2014).
Jordi Casassas
Catedr�tic d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona (UB), membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i president de l’Ateneu Barcelon�s. Especialista en hist�ria pol�tica i cultural i del nacionalisme, la seva recerca actual se centra en el problema pol�tic de les identitats nacionals a l’espai mediterrani contemporani.
Dolors Bramon
Doctora en Filologia Sem�tica i en Hist�ria Medieval per la Universitat de Barcelona (UB). Professora de l’Institut Superior de Ci�ncies Religioses de Barcelona i Em�rita de la UB i de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu �ltim llibre �s ‘Moros, jueus i cristians en terra catalana. Mem�ria del nostre passat’ (2013).
Antoni Segura
Catedr�tic d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona (UB) i director del Centre d’Estudis Hist�rics Internacionals (CEHI). S’ha especialitzat en l’an�lisi hist�rica dels conflictes del m�n actual com, entre d’altres, la situaci� del m�n isl�mic. Un dels seus darrers llibres �s ‘Estados Unidos, el islam y el nuevo orden mundial’ (2013).
Agust� Alcoberro
Professor d’Hist�ria Moderna a la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat director del Museu d’Hist�ria de Catalunya (MHC) entre el 2008 i el 2014. �s especialista en la guerra de Successi�, la hist�ria intel·lectual del Renaixement i la hist�ria de la persecuci� de la bruixeria en l’edat moderna.
Andreu Mayayo
Catedr�tic d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona (UB) i vicedeg� de la Facultat de Geografia i Hist�ria de la UB. �s director de la revista ‘Segle XX. Revista Catalana d’Hist�ria’. Es va iniciar en la hist�ria local i ha treballat sobre la Guerra Civil els moviments socials i la Transici� pol�tica espanyola.
Isabel Rod� de Llanza
Catedr�tica d’Arqueologia a la Universitat Aut�noma de Barcelona (UAB) i exdirectora de l’Institut Catal� d’Arqueologia Cl�ssica (ICAC). Especialista en la Hisp�nia romana, dirigeix projectes d’investigaci� sobre epigrafia i cultura de la Hisp�nia romana conjuntament amb altres universitats europees.
Teresa Abell�
Professora d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona (UB). �s especialista en hist�ria de l’anarquisme i dels moviments obrers i les avantguardes. �s membre del Grup d’Estudis d’Hist�ria de la Cultura i els Intel·lectuals.
�ngel Casals
Professor d’Hist�ria Moderna a la Universitat de Barcelona (UB), responsable de l’�rea d’Hist�ria de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) i director de les Jornades Internacionals de Viol�ncia, B�ndols i Territori. Les seves l�nies de recerca han estat especialment el segle XVI catal� i la viol�ncia social i el bandolerisme.
Javier Lavi�a
Professor d’Hist�ria d’Am�rica a la Universitat de Barcelona (UB). Tamb� ha estat professor convidat a diverses universitats americanes i coordinador del Grupo de Estudios Afroamericanos. Ha investigat sobre la hist�ria de l’esclavitud a Am�rica, especialment a l’�rea antillana.
Teresa Vinyoles
Professora d’Hist�ria Medieval a la Universitat de Barcelona (UB). Va fer la primera tesi de llicenciatura sobre la hist�ria de la dona que es va presentar a la universitat espanyola. Les seves l�nies de recerca, vinculades sempre a la hist�ria medieval, han estat: hist�ria de les dones, de la vida quotidiana, de la inf�ncia, de les classes marginades i dels espais medievals.
Luis Manuel Gonz�lvez
Arque�leg i egipt�leg, �s conservador del Museu Egipci de Barcelona. Tamb� �s cap d’estudis de l’Escola d’Egiptologia de la Fundaci� Arqueol�gica Clos. Ha dirigit i participat en diversos projectes arqueol�gics a Egipte i el Sudan. Actualment �s el responsable de l’estudi de la necr�polis principal de Sharuna, Egipte Mitj�.
Meritxell Tous
Professora d’Hist�ria d’Am�rica a la Universitat de Barcelona (UB). Ha investigat sobre els pobles americans a la zona de l’actual Nicaragua entre els segles XV i XVII i arquitectura i urbanisme colonials.
Jordi Rosell
Professor de Prehist�ria a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre de l’Institut Catal� de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social (IPHES). Especialista en l’evoluci� cultural del Pleistoc�. Ha treballat en les excavacions d’Atapuerca, abric Roman� o Gibraltar i �s director de les excavacions prehist�riques de les coves del Toll, a Moi�. Tamb� treballa al jaciment israeli� de Qesem Cave.
Anna Busquets
Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’any 2003 va dissenyar i va posar en marxa els Estudis de l’�sia Oriental de la UOC, que va dirigir fins l’any 2009. La seva recerca se centra en la construcci� de la imatge de la Xina en l’�poca moderna i l’estudi de les relacions interculturals entre la Xina i el m�n europeu.
Arturo P�rez
Professor d’Hist�ria Antiga a la Universitat de Lleida (UdL). Ha treballat sobre el passat grec i rom� i la seva implantaci� a l’actual Catalunya. Ha publicat diverses obres de divulgaci� sobre aquests temes, com ‘La civilizaci�n griega: los or�genes de nuestra cultura’ (2010).
Jordi Tom�s
Doctor en Antropologia per la Universitat Aut�noma de Barcelona (UAB), �s membre del Centre d’Estudis Africans de Barcelona (CEA) i del Centro de Estudos Africanos (ISCTE/IUL) de Lisboa. Ha fet treball de camp al Senegal, Guinea-Bissau i Benin investigant temes com el nacionalisme, la identitat �tnica i les religions tradicionals africanes.
Llu�s Ferran Toledano
Professor d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat Aut�noma de Barcelona. �s especialista en la transici� a l’edat contempor�nia, la hist�ria del carlisme i el catolicisme pol�tic. Tamb� �s membre del Grup d’Hist�ria Comparada de l’Europa Moderna.
Josep Pich
Professor d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes. Les seves l�nies d'investigaci� s�n: la hist�ria pol�tica espanyola i catalana de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, el federalisme i el catalanisme.
Paola Lo Cascio
Professora d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona i investigadora del Centre d’Estudis Hist�rics Internacionals de la mateixa universitat (CEHI-UB). Ha estat ‘visiting fellow’ en diferents universitats i centres de recerca estrangers: University of Cambridge, Fitzwilliam College; Universit� La Sapienza, Roma; Universit� Roma Tre, i Instituto de Ci�ncias Sociais da Universidade de Lisboa.
Giovanni Cattini
Professor d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona (UB), s’ha dedicat a l’estudi del moviment catalanista i dels corrents intel·lectuals des de finals del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial. El seu darrer llibre �s ‘El gran complot. Qui va trair Maci�? La trama italiana’ (Ara Llibres 2009).
Alberto Pellegrini
Professor d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona (UB) i Membre del Centre d’Estudis Hist�rics Internacionals (CEHI). Ha treballat en temes relacionats amb el feixisme i el per�ode de les guerres mundials. Ha estat un dels editors del llibre ‘Soldiers, Bombs and Rifles: Military History of the 20th Century’ (2013).
V�ctor Gav�n
Professor d’Hist�ria Contempor�nia a la Universitat de Barcelona (UB) i membre del Grup de Recerca i An�lisi del M�n Actual. Especialista en hist�ria de les relacions internacionals, ha treballat q�estions com la integraci� europea, la dimensi� exterior de la Transici� espanyola o les relacions entre la Uni� Europea i els Estats Units.
Ramon Sarobe
Historiador format a la Universitat de Barcelona (UB), ha treballat com a arxiver i ha estat documentalista de diverses exposicions. Ha publicat tant obres d’investigaci� com de divulgaci�, sobretot referides a la hist�ria medieval i moderna.
�scar Monterde
Doctorand a la Universitat de Barcelona, investigador del Centre Internacional d’Estudis Hist�rics de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca i An�lisi del M�n Actual (GRANMA). Ha fet estades de recerca al Center for Palestine Studies a la Columbia University de Nova York, al Graduate Institute de Ginebra i a l’Institute Fran�ais du Proche Orient, a Amman.
Com utilitzar aquesta obra
Cada volum compta amb un cos central estructurat en grans cap�tols, escrits pels periodistes que habitualment col·laboren amb S�PIENS amb l’assessorament dels millors historiadors catalans especialitzats en cada un dels per�odes hist�rics. Aquestes p�gines ens posen en coneixement dels fets, els situen en el seu context i interpreten cada passatge de forma entenedora, amena i, alhora, rigorosa. El cos central est� complementat amb un gran desplegament de dobles p�gines on es precisen fins als detalls m�s desconeguts de cada per�ode. Entre aquestes dobles p�gines destaquen les dedicades al ‘dia de la llibertat’, en qu� s’explica una jornada que va ser clau per al progr�s de la humanitat.
El dia de la llibertat
La llibertat ha estat el gran motor de l’evoluci� de la humanitat. Sota aquesta idea, hem buscat desenes de jornades que han estat clau per al progr�s del m�n, des de pol�tiques fins a cient�fiques i socials.
El personatge
An�lisi a fons dels protagonistes principals de les diferents �poques hist�riques: qui eren, quins van ser els seus objectius, com van actuar i qu� els va passar, i com han influ�t decisivament en el futur. Fes-ne un tast.
Ho sabies?
Recull dels fets m�s curiosos, aquelles an�cdotes m�s sorprenents i aquells esdeveniments que han anat succeint al llarg de la hist�ria i que encara avui ens semblen incre�bles. Fes-ne un tast.
El moment decisiu
Relaci� exhaustiva dels fets cabdals, de les jornades m�s importants, les conseq��ncies que van tenir i les claus pol�tiques per entendre’ls. L’esdeveniment es contextualitza per comprendre els fets que el van desencadenar i les conseq��ncies que va produir.
La batalla
Explica amb minuciositat les principals batalles que s’han produ�t al llarg de la hist�ria, les m�s decisives i les que m�s han influ�t en el futur de la humanitat. Se situa la batalla en el seu context i se’n projecten les conseq��ncies cap al futur.
Cartografia
Mapes i grafismes amb tota mena de detalls sobre determinats episodis clau de la hist�ria de la humanitat: canvis en les fronteres, evolucions de conflictes armats o determinades rutes econ�miques al llarg del planeta.
L'obra d'art
Les pintures rupestres, els quadres sobre tela, els gravats o les fotografies ens mostren com els artistes de cada moment van veure el seu entorn. Escenes de ca�a, vides de reis, grans batalles, escenes de la vida quotidiana… totes elles ens donen pistes per con�ixer millor la seva realitat coet�nia.
L'escenari
La petjada de les diferents civilitzacions ens ha quedat en els monuments o espais emblem�tics que ens han llegat. Cada �poca i cada civilitzaci� t� els seus monuments. Unes obres monumentals que ens ajuden molt a descobrir les caracter�stiques dels seus impulsors.
Volum 1
Del descobriment del foc al naixement de l'agricultura
Dedicat als or�gens de la humanitat i la seva primera evoluci�. L’aparici� dels primers Homo a l’�frica i la seva extensi� pel planeta. Les diverses esp�cies i els seus h�bitats, amb especial atenci� als neandertals que van colonitzar Europa i a l’aparici� dels Homo sapiens. El pas de ca�adors recol·lectors a pagesos va ser la primera gran revoluci� de la hist�ria.
Data d'arribada a quiosc: 29-30 d'agost.
Volum 2
L'Antic Egipte i les primeres civilitzacions
Sis mil anys abans de Crist, les societats neol�tiques estaven en el seu zenit, i en menys d’un mil·lenni apareixen els primers grans imperis de la humanitat entorn de l’Eufrates i el Tigris. Despr�s, la construcci� del m�n egipci suposaria una primera fita en l’evoluci� de la humanitat.
Data d'arribada a quiosc: 13-14 de juny.
Volum 3
El despertar cultural fora d'Europa: �sia, �frica i Am�rica
L’aparici� de formes d’imperis a la Xina i Am�rica i les cultures africanes obliguen a reflexionar sobre els elements comuns de la cultura i la import�ncia de l’impacte ambiental en la seva configuraci�. Com en el cas de l’Orient Mitj�, es centralitza el poder i s’aconsegueixen altes cotes d’evoluci� cultural i social.
Data d'arribada a quiosc: 4-5 de juliol.
Volum 4
Gr�cia i el naixement de la democr�cia
Gr�cia va esdevenir l’escenari de la civilitzaci� que m�s va influir en l’evoluci� occidental, tot i que no es pot considerar pr�piament europea. Des de les monarquies arcaiques fins a la invenci� de la polis i la democr�cia, va oferir al m�n les idees sobre el comprom�s col·lectiu, l’optimisme antropol�gic i hist�ric i la recerca del coneixement. Finalment, la seva aparent destrucci� per la irrupci� d’un imperi militar com el d’Alexandre va servir per expandir-la per tot el m�n antic.
Data d'arribada a quiosc: 9-10 de maig.
Volum 5
Roma i els fonaments del nostre m�n
Una petita ciutat del Laci, Roma, va comen�ar com una monarquia del m�n etrusc, es va convertir en rep�blica i va aixecar un nou poder pol�tic i militar que va derrotar i absorbir tots els seus adversaris. Un imperi convertit en refer�ncia per a tots els imperis posteriors. L’aparici� del cristianisme i les anomenades ‘invasions b�rbares’ el van transformar i, poc despr�s, el van fer desapar�ixer.
Data d'arribada a quiosc: 30-31 de maig.
Volum 6
L'Islam i les altres pot�ncies medievals
Tot i la caiguda de l’imperi Rom�, els imperis van continuar dominant el m�n. L’imperi Bizant�, com a hereu del Rom�, va aguantar mil anys m�s dominant bona part de l’Europa Oriental i l’Orient Mitj�, resistint l’aparici� d’un emergent imperi de base religiosa: el musulm�. I mentre a l’altre extrem del m�n conegut la Xina es reconstitu�a, Genguis Khan estenia el m�n mongol fins pr�cticament absorbir tots els imperis precedents.
Data d'arribada a quiosc: 25-26 de juliol.
Volum 7
Cultures llunyanes: l'esplendor precolomb� i afric�
�frica va continuar creixent malgrat la decad�ncia eg�pcia i romana. Va haver-hi un fort increment de poblaci� per sota del S�hara que va animar el comer� i la construcci� de nous estats. Algunes monarquies es van cristianitzar i la irrupci� de l’islam des del segle VIII va afavorir encara m�s els vincles d’�frica amb Europa i �sia en una era de prosperitat que s’allargaria fins al segle XVI.
A Mesoam�rica es van anar succeint per�odes d’esplendor, com el de Teotihuac�n, amb d’altres de decad�ncia. En l’�rea andina, despr�s de l’esplendor chim� va apar�ixer l’hegemonia inca, que es va aprofitar de les estructures anteriors.
Data d'arribada a quiosc: 18 i 19 de juliol.
Volum 8
L'edat mitjana i la formaci� d'Europa
L’imperi de Carlemany va estendre unes formes religioses i culturals per tot l’Occident europeu. Malgrat les amenaces exteriors de v�kings i musulmans, el feudalisme europeu es va anar consolidant i, amb l’impuls religi�s de l’Esgl�sia, al segle XI els europeus ja es llan�aven a les croades en el seu primer moviment expansiu. Nom�s l’arribada de la pesta i la crisi del segle XIV van interrompre, temporalment, el seu dinamisme.
Data d'arribada a quiosc: 6-7 de juny.
Volum 9
El Renaixement i l'expansi� de les idees
La crisi material i espiritual que va passar Europa al segle XIV va donar pas a una nova forma de veure el m�n: el Renaixement. El pensament, la pol�tica i l’economia es van reorganitzar. Les ciutats van guanyar protagonisme econ�mic i cultural i van apar�ixer les grans monarquies din�stiques de finals del segle XV que culminaran amb l’hegemonia hisp�nica en temps de Carles V i Felip II.
Data d'arribada a quiosc: 11-12 de juliol.
Volum 10
Les grans conquestes europees i les resist�ncies ind�genes
Els canvis tecnol�gics de la navegaci� van portar a la descoberta i la conquesta d’Am�rica. Portuguesos i castellans van ser els primers a construir els seus imperis, que despr�s van ser avan�ats pels d’Anglaterra i Holanda. Per� la prosperitat europea tenia una altra cara: l’explotaci� dels altres continents i la generalitzaci� de l’esclavisme.
Data d'arribada a quiosc: 16-17 de maig.
Volum 11
Temps de revoltes: de l'absolutisme a la revoluci�
L’absolutisme es va materialitzar amb Llu�s XIV i el palau de Versalles, envejat i imitat per la resta de pa�sos europeus, per� ja s’intu�en noves realitats. Per l’est s’albirava R�ssia com una nova gran pot�ncia en tr�nsit cap a l’europe�tzaci� que volia el tsar Pere el Gran; la Revoluci� Anglesa oferia una alternativa parlament�ria a l’absolutisme continental, que tamb� seria q�estionat per la Il·lustraci�, i el 1776 la Revoluci� Americana avan�ava un canvi dram�tic.
Data d'arribada a quiosc: 22-23 d'agost.
Volum 12
La Revoluci� Francesa: el triomf de la llibertat
La conflu�ncia de les noves idees de fil�sofs com Rousseau o Montesquieu amb la ru�na econ�mica de les monarquies absolutes va posar fi a l’Antic R�gim amb un llarg cicle de guerres –amb Napole� com a protagonista destacat– i revolucions que es va perllongar fins al 1830, en qu� el vell ordre es resistia a caure i al nou li costava al�ar-se.
Data d'arribada a quiosc: 25-26 d'abril.
Volum 13
Les revolucions democr�tiques i l�aparici� dels nacionalismes
Les nacions van esdevenir els nous subjectes de la hist�ria. Lligades a l’extensi� de la llibertat i la democr�cia, pa�sos com Pol�nia reivindicaran la seva llibertat, i d’altres com It�lia i Alemanya assoliran la seva unitat i independ�ncia. I si Europa canviava per dins, tamb� feia canviar el m�n amb el domini dels altres continents. Antics imperis com la Xina van haver de suportar les humiliacions de la sup�rbia europea; d’altres, com el Jap�, van fer la seva pr�pia revoluci� interna per plantar cara, i �frica va ser repartida entre les pot�ncies europees. M�s enll�, els Estats Units comen�aven a apar�ixer com a pot�ncia extraeuropea per� de matriu occidental.
Data d'arribada a quiosc: 8-9 d'agost.
Volum 14
La industrialitzaci� i la lluita pels drets socials
La ind�stria no nom�s va prendre a l’agricultura el seu paper de base de l’economia, sin� que tamb� va canviar l’estructura de la societat. Va apar�ixer la classe obrera vinculada a les f�briques que transformaven les antigues ciutats, on s’anava concentrant la poblaci�. La ci�ncia tornava a demostrar la seva capacitat de transformaci�, i el progr�s material era el seu m�xim objectiu. Hi havia, per�, una realitat no tan agra�da. La mis�ria i l’explotaci� del nou proletariat els va ajudar a crear noves alternatives ideol�giques: apareixia el socialisme.
Data d'arribada a quiosc: 23-24 de maig.
Volum 15
La Primera Guerra Mundial i la fi dels grans imperis
El replegament d’Europa va comen�ar amb la derrota espanyola a Cuba, el 1898, contra els Estats Units, que comen�aven a jugar un rol global al m�n. Les pot�ncies europees competien obertament entre elles en un joc perill�s per veure qui tibava m�s. Un fet aparentment menor com un atemptat terrorista a l’hereu de l’imperi austrohongar�s va fer que les estructures d’aliances portessin a la Primera Guerra Mundial. Un conflicte sagnant i ru�n�s que va ser massa per a R�ssia. El r�gim tsarista es va ensorrar per l’empenta revolucion�ria dels comunistes de Lenin.
Data d'arribada a quiosc: 2-3 de maig.
Volum 16
Les tensions d'entreguerres i el combat contra el feixisme
Les tensions socials i econ�miques van marcar el m�n d’entreguerres. D’una banda, els ven�uts de la Primera Guerra Mundial –Alemanya, Turquia…– van haver de construir nous r�gims pol�tics i pagar per la seva derrota. El descontentament de les masses obreres, agreujat per la crisi econ�mica de 1929, va fer que les opcions democr�tiques fossin desbordades pels moviments revolucionaris i totalitaris: comunisme i feixisme portaven el m�n a una nova conflagraci�.
Data d'arribada a quiosc: 1-2 d'agost.
Volum 17
La Segona Guerra Mundial i la caiguda de Hitler
El primer escenari del conflicte ideol�gic i pol�tic que va esquin�ar el m�n va ser Espanya. Una guerra entre forces democr�tiques i feixisme que va comen�ar el 1936 i que el 1939 es va traslladar a Europa i el Pac�fic. L’empenta inicial de l’Alemanya nazi es va comen�ar a frenar amb la invasi� de l’URSS i l’entrada dels Estats Units a la guerra. El m�n va con�ixer algunes de les m�s grans atrocitats de la seva hist�ria: la pol�tica d’extermini contra el poble jueu i l’�s de les armes at�miques van demostrar la capacitat letal de les t�cniques de la mort.
Data d'arribada a quiosc: 18-19 d'abril.
Volum 18
La independ�ncia de les col�nies i la derrota imperial
La descolonitzaci� va ser la forma m�s evident de la p�rdua de l’hegemonia europea, tot i que la independ�ncia pol�tica de les antigues col�nies no es va traduir, de facto, en la independ�ncia econ�mica. El proc�s va tenir nombrosos aspectes traum�tics: la formaci� de l’estat d’Israel va crear un focus de conflicte a l’Orient Mitj�, i en altres regions la retirada de la pot�ncia colonial va propiciar conflictes militars civils, com en el cas de l’�ndia.
Data d'arribada a quiosc: 27-28 de juny.
Volum 19
La guerra freda i la caiguda del mur de Berl�n
A la fi de la Segona Guerra Mundial, i per evitar errors posteriors, l’ONU va ser “investida” com l’�gora d’entesa dels pa�sos malgrat la divisi� en dos blocs: l’un dominat per l’URSS, i l’altre pels Estats Units. La guerra freda va consistir en petits conflictes en diverses regions del m�n on els blocs competien de manera indirecta. Malgrat l’aparent immobilitat, per dins societats i pa�sos anaven canviant i apareixien noves formes de consumir i de pensar que posaven en dubte els ordres establerts a banda i banda.
Data d'arribada a quiosc: 15-16 d'agost.
Volum 20
El m�n actual: la recerca d'una nova societat
La caiguda del bloc sovi�tic va crear una sensaci� d’euf�ria en el m�n occidental, que pensava que havien acabat els grans conflictes globals. Ben aviat els conflictes en el golf P�rsic i l’aparici� de noves formes de terrorisme integrista han fet repensar les formes de les relacions internacionals i de la guerra. Mentrestant, el marc internacional s’ha mogut cap a la multipolaritat: el creixement de la Xina, les transformacions a l’Am�rica Llatina i la reaparici� de R�ssia d’entre les restes de l’URSS han posat en dubte l’hegemonia, potser ja decadent, dels Estats Units.
Data d'arribada a quiosc: 20-21 de juny.
