Frases fetes
Les frases fetes són expressions que tenen forma fixa, tenen sentit figurat i són d’ús comú per la majoria dels parlants d’un mateix idioma.
Aquí podeu trobar un recull de les frases fetes més comuns en català, amb l’explicació dels seus significats.
| A | |
Frase feta |
Significat |
| Afartar-se com un lladre. | Menjar molt. |
| Agafar amb els pixats al ventre. | Agafar desprevingut. |
| Agafar el rave per les fulles. | Entendre una cosa pel sentit més maliciós. |
| Agafar la son. | Quedar-se dormit. |
| Aixafar la guitarra (a algú). | Desbaratar els plans, els propòsit. |
| Aixecar la camisa. | Enganyar. |
| Això no xuta. | Això no funciona. |
| Això són figues d’un altre paner. | Això és una altra cosa, això és molt diferent del que pensàvem o el que dèieu. |
| Al pot petit hi ha la bona confitur. | Es diu per a lloar l’excel·lència d’una persona petita. |
| Als quatre vents. | En totes les direccions. |
| Altra feina hi ha! | Expressió per mostrar falta d’interès en alguna cosa. |
| Amb les cames al cul. | Corrent. |
| Amb tots els ets i uts. | Amb tots els detalls. |
| Amb un cap com el teu, trobaràs diners a tot arreu. | Es diu d’una persona intel·ligent que pot aconseguir el que es proposa. |
| Anar amb el cor a la mà. | Ser de bona fe, afectuós. |
| Anar amb peus de plom. | Prevenir-se, anar amb prudència. |
| Anar amb una sabata i una espardenya. | Anar de qualsevol manera, descuidat. Amb mitjans insuficients. |
| Anar a escampar la boira. | Anar-se’n d’un lloc amb el propòsit de distreure’s o tret per algú a qui li molesta. |
| Anar a estiracabells. | Disputar fortament per alguna cosa, o ser alguna cosa, objecte de fortes disputes. |
| Anar a fira. | Esperar un niño. |
| Anar a mal borràs. | Empitjorar. |
| Anar (anar-se’n) a pastar fang/Enviar (algú) a pastar fang. | Engegar algú de mala maner. |
| Anar calent d’orelles. | Haver begut massa. |
| Anar com l’anell al dit. | Just i exacte per al que es necessitava. |
| Anar de bòlit. | Atrafegar-se, actuar precipitadament sense saber ben bé què fer, surti el que surti, a causa d’estar desorientat, tenir moltes ocupacions. |
| Anar de vint-i-un botó. | Anar molt ben vestit, amb indumentària de festa. |
| Anar el carro pel pedregar / Fer anar el carro pel pedreg. | Anar malament. |
| Anar fluix d’armilla / Tenir l’armilla malalta. | Tenir, portar pocs diners. |
| Anar fent i criant pèl. | Anar tirant. |
| Anar lluny d’osques. | Equivocar-se. |
| Anar tot en doina. | Ser tret del seu lloc i posat en moviment, fet anar d’una part a l’altra. |
| Anar-li darrere com un flabiol sonant. | Criticar algú, però sense que això li pugui impedir d’èxit ni pugui afectar. |
| Anar-se’n en orris. | S’utilitza per referir-se a alguna cosa que s’ha espatllat, s’ha perdut o ha fracassat. |
| Anar-se’n (una cosa) en fum. | Perdre’s sense resultat. |
| Anar-se’n a can Pistraus. | No funcionar, espatllar-se o perdre’s una cosa. |
| Anar-se’n a rodar. | No funcionar, espatllar-se o perdre’s una cosa. |
| Anar-se’n en orris . | No funcionar, espatllar-se o perdre’s una cosa. |
| A alta hora de la nit. | Molt tard. |
| A (so de) bombo i platerets. | Amb molta propaganda o amb lloances exagerade. |
| A bona son, no hi ha llit dur. | Quan hi ha necessitat s’acaben les manies i les preferències. |
| A cada bugada perdem (o es perd) un llenço. | Es diu per al·ludir a una successió de desgràcie. |
| A cau d’orella. | En veu molt baix. |
| A cop segur. | Amb seguretat de tenir èxit. |
| A la babalà. | Sense posar-hi atenció. |
| A la quinta forca. | Molt lluny. |
| A la tardor, ni fred ni calor. | A la tardor no fa massa calor ni massa fred. |
| A la taula de l’abat, qui no hi és no hi és comptat. | Fugim dels llocs insegurs |
| A la vora de convents i rius, les orenetes no hi fan niu. | Si no et veuen no et tenen en compte. |
| A les tres; qui para, paga. | Es diu quan no s’aconsegueix al primer intent la fi que pretenem. |
| A l’església per resar, a la plaça per tractar. | Cada cosa al seu lloc. |
| A l’estiu tota cuca viu. | A l’estiu és més fàcil conservar la salut i alimentar-se. |
| A mitges no omplen sitges. | Les coses fetes entre dues persones o més no acostumen a donar bon resultat, o no donen el mateix resultat per a tots els que les fan. |
| A pagès endarrerit, cap anyada no li és bon. | A l’home que té deutes, li costa tenir guanys. |
| A poc a poc anirem lluny. | Cal tenir paciència. |
| A tort. | Sense motiu. |
| A tort i a dret. | Sense mirar si és amb raó o sense, irreflexivament. |
| Arribar a misses dites. | Arribar molt tard, quan la cosa perquè s’anava ja s’ha acabat. |
| Arribar i moldre. | Enllestir de seguida. |
| Arrufar el nas. | Manifestar desgrat, desaprovació, repugnància. |
| Avui per demà. | Qualsevol dia. |
| B | |
Frase feta |
Significat |
| Baixar del burro / Caure del burro. | Desenganyar-se, abandonar una actitud de tossuder. |
| Ballar-la. | Trobar-se en un problema, en una dificultat, en una baralla, etc. |
| Barcelona és bona si la bossa sona. | Barcelona és bona si hi ha diners. |
| Beure’s el seny / Beure’s l’enteniment. | Perdre la raó. |
| Bona nit, cargol, que per a mi ja és vespre. | Salutació. |
| Bon vent i barca nova. | Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sento que es vagi o que es perdi. |
| Brams d’ase no pugen al cel. | Per indicar que no s’ha de fer cas de males paraules, mals consells, queixes poc fonamentades. |
| Bufar i fer ampolles. | Indica que una cosa és molt fàcil de fer. |
| Buidar el pap. | Confessar, dir tot el que se sap o s’ha callat. |
| C | |
Frase feta |
Significat |
| Caldera vella, bony o forat. | Es diu per justificar les dolences de les persones grans. |
| Cames, ajudeu-me! | Fugir, sortir corrent. |
| Cap dret i el cor net. | Cal anar amb la consciència tranquil·la. |
| Cap geperut no es veu el gep. | Ningú veu els seus defectes. |
| Carregar-li els neulers. | Fer assumir a algú la càrrega més enutjosa en un assumpte. |
| Carregar-se les cames al coll. | Anar caminant. |
| Caure de quatre potes, com els gats. | Sortir bé, amb sort, de situacions difícils o de malifetes. |
| Caure-hi de quatre potes. | Caure en un engany amb tota la ingenuïtat. |
| Clavar-li pels bigotis (una cosa). | Dir alguna cosa a algú a la cara. |
| Com ara plouen figues. | El que hem sentit ens sembla impossible. |
| Comptar les bigues. | Distreure’s en una conversa. |
| Com un pegat en un banc. | Dit d’una cosa que no lliga, que no fa conjunt en el lloc on s’ha posat. |
| Costar Poblet i Santes Creus. | Costar molt. |
| Conèixer els coixos asseguts. | Endevinar les males intencions de la gent. |
| Cornut i pagar el beure. | Fer un sacrifici per altres i, a més sortir perjudicat en una altra cosa. |
| Costar un ull de la cara. | Costar molt, ser una cosa molt cara. |
| Cremar-se les celles. | Estudiar molt. |
| D | |
Frase feta |
Significat |
| D’Antons, Joseps i ases, n’hi ha per totes les cases. | Hi ha problemes o disgustos a tot arreu i circumstàncies. |
| D’esma. | Maquinalment. |
| De ca l’ample. | De categoria, amb tota abundància, sense estalviar res. |
| De gom a gom. | Completament ple; atapeït. |
| Deixar (algú) amb un pam de boca. | Sorprendre. |
| Deixar (algú) amb un pam de nas. | No deixar aconseguir a algú el que volia. |
| Deixar algú com un drap brut. | Omplir-lo d’improperis, denigrar-lo, criticar-lo durament. |
| De l’home que de tu es fia, fia’t tu, que és cortesia. | Cal fiar-se de les persones que es fien de tu. |
| De més verdes en madure. | Significa que tot i que ho sembli, no hi ha res impossible. |
| De mica en mica s’omple la pica. | Una cosa es fa lentament. |
| De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis estar. | Cal abrigar-se a partir de novembre. |
| De pe a pa. | De cap a peus. |
| De quin pa fas rosegons! | No saps el valor d’això que menysprees. |
| De soca-rel. | Del tot, completament. |
| Déu dóna pa a qui no té dents. | Les oportunitats li arriben a les persones que no volen o que no poden aprofitar-les. |
| D’estar per casa. | De poca categoria. |
| Dir les coses pel seu nom. | Parlar sense subterfugis. |
| D’on no n’hi ha, no en pot raja. | No s’ha de pretendre una cosa que és impossible. |
| Donar carbassa. | Suspendre en un examen. |
| Donar garsa per perdiu. | Enganyar donant una cosa per una altra o fent veure el que no és. |
| Donar gat per llebre. | Enganyar donant una cosa per una altra o fent veure el que no és. |
| Donar la cara. | Comprometre’s, obrar obertament. |
| Donar pel sac. | Fer mal. |
| Donar un cop de mà. | Ajudar. |
| Donar un miquel. | Un rebuig, un retret, un menyspreu que deixa en mal lloc i humilia. |
| Dos no es barallen si un no vol. | Els conflictes es poden evitar si una de les parts decideix no actuar. |
| Dues vegades bo, vol dir bobo. | L’excés de bondat es pot confondre amb ser curts d’enteniment. |
| D’un gran mal en surt un gran bé. | D’una contrarietat es pot extreure alguna cosa bona. |
| E | |
Frase feta |
Significat |
| El més calent és a l’aigüera. | Encara està per començar. |
| Els testos s’assemblen a les olles. | Els fills hereten i practiquen els mals costums dels pares. |
| Endavant les atxes. | Expressió per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats. |
| Ensenyar l’orella. | Revelar sense voler, una intenció amagada. No saber dissimular. |
| Entre poc i massa. | Ni tant, ni tan poc. |
| En un tres i no res. | En molt poc temps. |
| Escurar-li la cassola. | Fer a algú moltes preguntes, buscant d’indagar alguna cosa. |
| Esperar que li treguin les castanyes del foc. | Inèrcia, negligència, inactivitat, letargia. |
| Ésser de vida. | Menjar molt. |
| Ésser la mare dels ous. | Ser la causa, la raó d’alguna cosa. |
| Ésser l’ase dels cops. | Carregar-se les culpes, els reganys, els mals tractes. |
| Ésser un cul de mal seient. | Que no pot estar quiet enlloc. |
| Ésser un cul de tavernes, de cafè, d’església. | Passar-se llargues estones. |
| Ésser curt de gambals. | Ser curt de comprensió i d’enteniment. |
| Ésser escolà d’amèn. | Acomodar-se en tot a la voluntat d’un altre. |
| Ésser un peix que es porta l’oli. | Ser molt viu o ben dotat per tenir èxit. |
| Ésser un pot d’apotecari. | Estar sempre prenent medicines i potingues. |
| Ésser un sac de gemecs. | Persona que sempre gemega i es lamenta. |
| Ésser un sac de mal profit. | Ser flac tot i menjar molt. |
| Estar amb l’aigua fins al coll. | Trobar-se en grans dificultats econòmiques. |
| Estar com una bassa d’oli. | Estar quiet, tranquil. |
| Estar mort de son. | Tenir molta son. |
| Estirar més el braç que la màniga. | Fer despeses superiors a les que li permet la seva situació econòmica; extralimitar. |
| Explicar un sopar de duro. | Explicar una història o una argumentació llargues, no mancats de fantasia o d’enginy. |
| Explicar-se com un llibre obert. | Explicar-se de manera molt clara. |
| F | |
Frase feta |
Significat |
| Faltar-li un bull, com a les guixes. | Li falta coneixement. |
| Fer bones miques. | Entendre, simpatitzar. |
| Fer bot. | Tenir volum, ser gran. |
| Fer calaix. | Tenir bons ingressos. |
| Fer campana. | Faltar a classe. |
| Fer com qui sent ploure. | Obrar sense fer cas del que se li diu. |
| Fer córrer les tisores. | Criticar. |
| Fer cap. | Anar, arribar. |
| Fer cara de pomes agres | Estar enfadat. |
| Fer caure de cul. | Donar una gran sorpresa. |
| Fer córrer la bruixa. | Usar el suborn o altres mitjans inconfessables per obtenir alguna cosa. |
| Fer creu i ratlla. | No voler saber res més. |
| Fer dissabte. | Netejar. |
| Fer el bot. | Estar a punt de plorar. |
| Fer el borinot. | Rumiar en veu baixa. |
| Fer el desentès. | No donar-se per al·ludit. |
| Fer el pes. | Satisfer, convèncer. |
| Fer el préssec. | Fer el ridícul. |
| Fer el salt. | No tenir a una cita o un compromís; cometre una infidelitat conjugal. |
| Fer el seu agost. | Guanyar molt en un negoci. |
| Fer els ulls grossos. | Dissimular. |
| Fer escudella. | Donar fàstic, molestar. |
| Fer figa. | Perdre les energies, defallir; deixar de funcionar; trencar. |
| Fer fila. | Fer riure a causa de l’aspecte extern, sobretot de la indumentària. |
| Fer fira. | Comprar alguna cosa. |
| Fer forat. | Menjar molt; afectar. |
| Fer forolla. | Estar en voga, fer parlar de si. |
| Fer fortuna. | Tenir molt èxit. |
| Fer la figuereta. | Posar-se recte, cap per avall, sobre les mans i recolzant-se en la paret. |
| Fer la guitza a algú. | Contrariar-lo, produir-li molèstia. |
| Fer la llesca a algú. | Destorbar-lo de aconseguir algo, molestar, fer la punyeta. |
| Fer l’ànec. | Estar a les acaballes, morir, ofegar-se. |
| Fer-la petar. | Conversar, xerrar. |
| Fer la viu-viu. | Anar tirant, passant la vida així com es pot. |
| Fer-li la llei. | Imposar a un altre la pròpia voluntat. |
| Fer-li un nus a la cua (a algú o alguna cosa). | Expressió que es refereix a una ocasió, una possibilitat, perduda definitivament. |
| Fer l’orni. | Fer el desentès d’una cosa que no interesa. |
| Fer mans i mànigues. | Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tot el possible aconseguir-la. |
| Fer set i mig. | Tenir sort en alguna cosa. |
| Fermar els gossos amb llonganisses. | Gaudir de gran abundància i benestar. |
| Fer-ne cabal. | Fer cas. |
| Fer Pasqua abans de Rams. | Esperar un fill abans de casar-se. Per extensió, anticipar-se a fer alguna cosa abans que arribi el moment oportú. |
| Fer passar per l’adreçador. | Haver de fer alguna cosa vol o no, fer seguir una vida recta. |
| Fer racó. | Guanyar il·lícitament. |
| Fer safareig. | Dir-ho a tothom. |
| Fer salat. | Arribar tard. |
| Fer-se l’estella. | Pagar molt cara una cosa. |
| Fer-se’n set pedres. | Sortir greument perjudicat. |
| Fer sortir de polleguera. | Exasperar. |
| Fer un bisbe. | Dir dues persones alhora les mateixes paraules. |
| Fer un pa com unes hòsties. | Tenir un fracàs gros. |
| Fer un pensament. | Decidir-se. |
| Fer un riu. | Orinar. |
| Fer un tort. | Fer una injustícia. |
| Fer uns ulls com unes taronges. | Sorprendre’s, meravellar-se, espantar-se. |
| Ficar cullerada. | Intervenir sense demanar. |
| Ficar el rem. | Enganyar-se. |
| Ficar la banya. | Empenyar-se. |
| Ficar-se en bucs. | Ficar-se on no li importa. |
| Foc d’encenalls. | Sentiments vius però de poca durada. |
| Fugir de foc i caure a les brases. | Sortir d’un mal i caure en un pitjor. |
| G | |
Frase feta |
Significat |
| Girar cua. | Girar-se i marxar en direcció contrària. |
| Gratar-se la butxaca. | Pagar, gastar. |
| Guanyar-se les garrofes. | Guanyar-se la vida. |
| H | |
Frase feta |
Significat |
| Haver begut oli. | No tenir més remei. |
| Haver inventat la sopa d’all. | Presumir d’intel·ligent. |
| Haver-hi gat amagat. | Tenir intenció oculta. |
| Haver-hi mar de fons. | Tenir desavinences. |
| Haver-hi més dies que llonganisses. | Sobrar temps per fer alguna cosa. |
| Haver-hi roba estesa. | Haver persones, generalment nens, que poden sentir que es parla. |
| Haver-ne vist de verdes i de madures. | Haver passat per situacions difícils. |
| J | |
Frase feta |
Significat |
| Ja passa de taca d’oli. | Ja s’ha fet la cosa massa greu. |
| Jugar-s’hi el coll. | Assegurar plenament alguna cosa. |
| Jugar-se la camisa. | Arriscar-ho tot. |
| L | |
Frase feta |
Significat |
| L’alçada d’un campanar. | Una gran quantitat. |
| Lladrar a la lluna. | Intentar inútilment convèncer. |
| Llepar-se’n els dits (o els bigotis). | Gaudir d’alguna cosa, trobar una cosa bona. |
| Lligar-se bé les espardenyes. | Agafar coratge, prendre precaucions. |
| Lligar els gossos amb llonganisses. | Gaudir de gran abundància i benestar. |
| M | |
Frase feta |
Significat |
| Mantindre a ratlla. | Parar els peus. |
| Matar el cuc. | Menjar una mica. |
| Menjar-s’ho a cremadent. | Menjar-se’l àvidament, per gana o per gust, sense esperar que es refredi. |
| Mirar prim. | Ser escrupolós fent les coses. |
| Morta la cuca mort el verí. | Trobada la causa, acabats els efectes. |
| N | |
Frase feta |
Significat |
| Ni amb fum de sabatots. | Ni amb gran dificultat. |
| No arribar-li ni a la sola de les sabates. | No poder-se comparar. |
| No badar boca. | No dir res. |
| No poder dir ni fava. | No poder dir res. |
| No saber quina cara fer. | No saber com actuar en una situació. |
| No servir ni a Déu ni al dimoni. | No ser útil. |
| No tenir ni cap ni peus. | Estar una mica mal fet. |
| No tenir de que fer estelles. | Patir misèria. |
| No tenir dos dits de front. | No tenir molt coneixement. |
| No veure-hi més enllà del nas. | Ser curt de comprensió i d’enteniment. |
| O | |
Frase feta |
Significat |
| Ofegar-se en un got d’aigua. | Inquietar-se, acovardir-se, per dificultats aparents o que no tenen importància, o bé no saber sortir-se’n. |
| Omplir el pap. | Menjar. |
| P | |
Frase feta |
Significat |
| Pagar els plats trencats. | Rebre sense culpa. |
| Pagar la festa. | Ser víctima de la diversió dels altres. |
| Passar de taca d’oli. | Ja s’ha fet la cosa massa greu. |
| Passar pel sedàs. | Analitzar amb detall. |
| Passar per l’adreçador. | Haver de fer alguna cosa vol o no, fer seguir una vida recta. |
| Pesar figues. | Fer migdiades. |
| Perdre bous i esquelles. | Quedar-se sense res. |
| Perdre l’esma. | Desanimar-se. |
| Perdre l’oremus. | Embogir, perdre el domini de si mateix. |
| Picar ferro fred. | Ser inútil intentar alguna cosa. |
| Pixar fora de test. | Dir alguna cosa fora de to. |
| Ploure a bots i barrals. | ploure molt. |
| Posar fil a la agulla. | Posar-se a fer una tasca. |
| Posar tota la carn a la graella. | Jugar tots els recursos en una empresa o en un intent. |
| Pujar-li la mosca al nas. | Perdre la paciència. Enfadar-se. |
| Q | |
Frase feta |
Significat |
| Quedar en blanc. | Quedar-se sense res, o no entendre res. |
| Quedar-se en els ossos. | Aprimar molt. |
| Quedar-se per a vestir sants. | Quedar-se solter, especialment una dona. |
| R | |
Frase feta |
Significat |
| Rascar-se la butxaca. | Pagar. |
| Remenar les cireres. | Manar, dirigir, decidir. |
| Replegar les cireres i escampar la farina. | Estalviar les coses que no valen res i danyar les que valen. |
| S | |
Frase feta |
Significat |
| Saber el pa que s’hi dona. | Tenir experiència de les dificultats o els sofriments que cal passar en alguna situació o circumstància. |
| Saber-la llarga. | Ser llest, sagaç. |
| Saber-ne un niu. | Saber molt sobre un tema o una cosa. |
| Saber-se cordar les calces. | Saber-se governar, sense ajuda. |
| Saber-se ventar les mosques. | Saber contestar als atacs, a les crítiques. |
| Saldar un compte. | Pagar un deute. |
| Semblar que no ha trencat mai cap plat. | Semblar molt bona persona, incapaç, per la seva aparença, de fer cap entremaliadura. |
| Ser un poca solta. | Ser ximple. |
| Somiar perdius. | Viure en els núvols. |
| Somiar truites. | Creure que quelcom és possible quan no ho és, fantasiejar. |
| Sortir amb un ciri trencat. | Sortir amb raons impertinents o que no vénen al cas, o bé trencar la conversa començant a parlar d’una altra cosa. |
| Suar la cansalada. | Fatigar-se molt. |
| T | |
Frase feta |
Significat |
| Tallar el bacallà. | Manar, dirigir. |
| Tenir-hi la mà trencada. | Tenir habilitat i pràctica en alguna cosa. |
| Tindre algú al sac. | Controlar, dominar una persona. |
| Tindre cara i ulls. | Tenir seny. |
| Tindre el sac ple. | Estar fart. |
| Tindre la mà foradada. | Ser malgastador. |
| Tindre la paella pel mànec. | Dominar la situació, controlar una qüestió, tenir poder. |
| Tindre mà esquerra. | Saber fer les coses amb diplomàcia. |
| Tirar de veta. | Gastar molt, malgastar. |
| Tirar-s’ho a l’esquena. | No preocupar-se. |
| Tocar campanes. | Perdre el cap, no tenir el coneixement molt clar. |
| Tocar el dos. | Anar-se’n. |
| Treure de polleguera. | Exasperar. |
| Treure foc pels queixals. | Estar molt enfadat, o bé fer un gran esforç. |
| Treure suc de les pedres. | Aprofitar-se. |
| Treure’n l’entrellat. | Entendre el motiu, el perquè o la naturalesa íntima d’un assumpte. |
| U | |
Frase feta |
Significat |
| Untar les rodes. | Subornar. |
| Un orgue de gats. | Estar un lloc ple de soroll, de crits, de desordre. |
| V | |
Frase feta |
Significat |
| Venir com l’anell al dit. | Ser oportú. |
| Venir de l’hort. | No estar al corrent del que passa. |
| Veure’s el llautó. | Revelar-se el que hi ha sota l’aparença. |
| Veure-ho venir. | Adonar-se de seguida del que es prepara o el que passa. |
| Veure la padrina. | Fer molt de mal, causar dolor físic intens. |
M’agrada aquesta pagina!
Moltes gràcies Lydia!
Molt bona pàgina tindrien que haver-ne més com aquestes. Des del Pais Valencià. Gràcies
Qui diu que marxa i no es mou, de mandra bé en té prou.
Moltes gràcies!
A tu!
algú ha escoltat la frase “això és un dóna-me’n, dóna-me’n” referint-se a “això és un no parar”?