40 aC
Aparença
| Tipus | any aC |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 40 aC (xl aC) |
| Islàmic | 682 aH – 681 aH |
| Xinès | 2657 – 2658 |
| Hebreu | 3721 – 3722 |
| Calendaris hindús | 16 – 17 (Vikram Samvat) 3062 – 3063 (Kali Yuga) |
| Persa | 661 BP – 660 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 211 |
| Ab urbe condita | 714 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 70 aC 60 aC 50 aC - 40 aC - 30 aC 20 aC 10 aC | |
| Anys | |
| 43 aC 42 aC 41 aC - 40 aC - 39 aC 38 aC 37 aC | |
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Atenodor Cananita, un filòsof escriu: trobant un fantasma a Atenes. Sent una de les primeres històries Poltergeist de la història.
República romana
[modifica]- Gai Asini Pol·lió i Gneu Domici Calví Màxim II són cònsols.
- Tractat de Brindisi, acord entre Octavi i Marc Antoni, dividint el món romà entre ells i Lèpid el triumvir, el tractat va ser fonamentat amb el casament entre Antoni i Octavia Menor, germana d'Octavi.[1]
- Final de la Guerra de Perusa[2]
Judea
[modifica]- Imperi Part conquereix Jerusalem. Hircà II és destronat del seu poder, mentre Antígon de Judea és coronat rei de Judea.[3]
- Nomenament d'Herodes el Gran: El Senat romà, a proposta de Marc Antoni, nomena Herodes com a rei de Judea per recuperar el territori dels parts.[4]
Xina
[modifica]- Es publica el diccionari Jiu Ji Pian, durant la Dinastia Han és la primera referència coneguda a la potència hidràulica del viatge martell dispositiu.
Naixements
[modifica]- Cleòpatra Selene i Alexandre Heli: fills bessons de Cleòpatra VII i Marc Antoni. (també podria haver sigut en el 41 aC).
Necrològiques
[modifica]- Fúlvia: dona de Publius Clodius Pulcher i Marc Antoni.
Referències
[modifica]- ↑ «Marc Antoni». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Perusine War» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Parthians» (en anglès). Jewish Encyclopedia. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Herodes I el Gran». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 3 gener 2026].