close
Vés al contingut

Al-Kindí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Al-Kindí (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaAl-Kindí
Imatge
Dibuix imaginari d'Al-Kindí extret d'un segell de correu egipci. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) أبو يوسف يعقوب بن إسحاق الصبّاح الكندي Modifica el valor a Wikidata
c. 801 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Kufa (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Mort870 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Bagdad (Califat Abbàssida) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsAbú-Júsuf ibn Ishák Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, filosofia, teologia islàmica, lògica, ètica, física, química, psicologia, farmacologia, pensament islàmic, astronomia i medicina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bàssora
Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, astrònom, metge, criptòleg, matemàtic, teòric musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCasa de la Saviesa Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbu-Màixar al-Balkhí, Abu-Zayd al-Balkhí i Ahmad ibn al-Tayyib al-Sarakhsi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsMuhàmmad ibn al-Àixath, ancestre Modifica el valor a Wikidata

Goodreads (personatge): 995867 Modifica el valor a Wikidata

Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí (àrab: أبو يوسف يعقوب بن إسحاق الصبّاح الكندي, Abu Yūsuf Yaʻqūb ibn ʼIsḥāq aṣ-Ṣabbāḥ al-Kindī), més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica,[1] la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.

Vida

[modifica]

Poques dades es coneixen de la seva vida. Va néixer, probablement, a Basra quan el seu pare era governador de Kufa. Era membre de la tribu Kinda, que havia estat molt influent a Aràbia en els segles anteriors.[2] Es va traslladar a Bagdad, on va rebre la seva educació juvenil.[3]

Sota el califa abbàssida al-Mamun va obtenir les seves primeres posicions importants en el món acadèmic bagdadí. Però va ser sota el seu successor, al-Mútassim, que va desenvolupar la major part de la seva obra. Va treballar a la Casa de la saviesa, on va tenir forts enfrontaments amb els germans Banu Musa.[4]

Pensament

[modifica]

Home profundament religiós, va ser un dels primers que van fer traduir a l'àrab l'obra d'Aristòtil, de qui va rebre una profunda influència a l'hora de formular la seva pròpia obra filosòfica. Els seus treballs van tenir posteriorment gran impacte en el pensament d'Averrois. Va elaborar una teoria de les categories.

A la seva influència aristotèlica s'unia un profund coneixement de les matemàtiques, la medicina, la geometria i d'altres disciplines científiques, com l'astronomia/astrologia. Això, unit a la seva defensa del lliure albir entre els seus coetanis el va dur a considerar la necessitat de crear una doctrina filosòfica capaç d'agrupar els diferents coneixements humans. Pensava que la ciència depenia de Déu, una prova era el moviment circular de les òrbites planetàries, que mostrava com els astres estaven sotmesos a l'ordre diví. Va negar la possibilitat de transmutació dels metalls.

Obres

[modifica]

Gràcies al catàleg Kitab al-Fíhrist d'Ibn an-Nadim (segle x) se sap que Al-Kindí va escriure centenars de tractats en les més diverses matèries, superant en escreix les seves obres científiques a les filosòfiques. Només han sobreviscut al pas del temps una seixantena,[5]

En el camp científic, es va interessar per:

  • l'òptica, a la qual va dedicar no menys de nou llibres, dels quals es conserven cinc.[6]
  • la catòptrica i els miralls ustoris, seguint la tradició d'Antemi de Tral·les.[7]
  • la cosmologia[8]
  • les matemàtiques[9]
  • la medicina

En filosofia i metafísica, les seves obres principals són el tractat Sobre l'enteniment (De intellectu) i Sobre la filosofia primera.[10][11] A la primera afirma que l'enteniment és la causa del coneixement, que es divideix en tres tipus: coneixement potencial (facultat de cada persona), coneixement adquirit mitjançant l'aprenentatge i coneixement actualitzat o aplicat en un moment concret. Al segon tractat defensa la contingència del món, ja que està creat del no-res, i la seva creació voluntària per part de Déu, que és qui aporta unitat a tot el que existeix.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]