De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bàscara [ 1] municipi , simbòlicament, de la República Catalana ,[ 2] comarca de l'Alt Empordà , a les Comarques Gironines . Està format per la vila de Bàscara i els pobles agregats de Calabuig i Orriols -Les Roques, que es van incorporar al municipi de Bàscara el 1846.[ 3] [ 4]
La vila de Bàscara està situada a l'extrem sud de la comarca, a la vora dreta del Fluvià, dalt d'un turó, a 66 m sobre el nivell del mar. Manté restes de l'antiga muralla medieval i del castell episcopal.[ 5]
Llista de topònims de Bàscara Bàscara es troba al cantó del riu Fluvià , i fins al 1940 no es va construir el pont definitiu que el travessa (carretera N-II). Fins llavors, el pas del riu es feia per un passallís, i també un xic més a l'est, en barca, a prop de l'anomenat Hostal de la Barca (ja a Pontós ) i de l'ermita de Santa Anna de Pontós .[ 6]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
83
64
67
368
592
1.018
992
955
857
911
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
899
853
857
890
825
811
734
770
762
762
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
770
778
822
845
870
900
915
963
968
949
2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
980
1.000
1.001
1.034
1.057
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. )
Muralles de Bàscara , al voltant del nucli històric, originades al segle xiii , declarades Bé cultural d'interès nacional (BCIN).Castell de Bàscara o castell episcopal, obra popular dels segles xiv i xv , declarat BCIN.Castell de Calabuig , obra popular dels segles xiv i xv , declarat BCIN.Castell d'Orriols, obra renaixentista dels segles XVI-XVII, declarat BCIN.
Església parroquial de Sant Iscle
Priorat de Sant Nicolau , actualment Can Pagès (Calabuig)Ruïnes de l'església de Sant Miquel de Terrades (Calabuig)
Església de Sant Feliu (Calabuig)
El molí de Calabuig
Castell-palau d'Orriols (segles XVI -XVIII)Ajuntament (segle XVI)
El 7 de maig de 2022 es va proclamar "territori alliberat" d'Espanya i municipi de la República Catalana. Fou un acte simbòlic.[ 10]
El 8 de maig de 2022 va patir un atac feixista al municipi.[ 11]
BOSCH PARER, C; EGEA CODINA, A . Mil anys de domini episcopal a Bàscara. Ajuntament de Bàscara, 2002
RIERA i PAIRÓ, Albert, La Senyoria episcopal de Bàscara, IEE, 2003.
RIERA i PAIRÓ, Albert, Bàscara, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2001.
↑ Riera i Pairó , Albert. Bàscara Girona: Diputació de Girona, 2001. ISBN 84-95187-30-2 ↑ NacióDigital . «Bàscara es proclama primer «territori alliberat» de la República catalana | NacióDigital ». [Consulta: 9 maig 2022].↑ Burgueño , Jesús; Lasso de la Vega , Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya . Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3 ↑ Burgueño , Jesús; Gras , M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860) . Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8 ↑ «Bàscara | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 16 febrer 2018]. ↑ Font i Verdaguer , Pere. Pontós : passat i present [Pontós (Girona)]: Ajuntament de Pontós, 2004. ISBN 84-609-3505-1 ↑ «Bàscara fixa el 19 d'abril com a festiu local per commemorar la fi pas de camions per la N-II ». Diari de Girona .↑ «La ruta dels pessebres vivents » (en castellà). elmundo.es, 21-12-2005. [Consulta: 1r juliol 2009]. ↑ «Despertaferro Bàscara ». [Consulta: 16 febrer 2018]. ↑ «Acció d'"alliberament" de Bàscara: es declara municipi de la República Catalana », 07-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022]. ↑ «Atac ultra a Bàscara després de declarar-se "territori alliberat" », 08-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022].
