close
Vés al contingut

Boiats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Bois (poble celta).
Infotaula grup humàBoiats
Tipusgrup ètnic històric Modifica el valor a Wikidata
Part deaquitans Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deBug (França) Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució
Modifica el valor a Wikidata

Els boiats[n 1] (en llatí: Boiates o Boii) van ser un poble que habitava l'antiga Aquitània la capital del qual era Boios, a les Landes de Gascunya.[1] Si bé antigament se'l considerava una part dels bois, un poble celta que habitava zones centrals de la Gàl·lia i les actuals Baviera i Bohèmia,[2][3] actualment hi ha consens en considerar-lo un poble aquità[4][5][6] i, per tant, preindoeuropeu.

Plini el Vell, en enumerar els diferents pobles aquitans a la seva Naturalis Historia, esmenta uns basaboiates[7] que podrien ser un poble intermedi entre els vasats i els boiats, tret que aquest terme sigui una concatenació dels dos noms en aquest text sense puntuació.

Etnònim

[modifica]

Les hipòtesis inicials, ara abandonades, vinculaven el nom Boiates a l'arrel celta *Boi-, que es troba en el nom dels bois (llatí Boii).[8] Tanmateix, cap font ni arqueològica (excavacions a Sanguinet, La Mòta, etc.) ni històrica no confirma aquest vincle.[9] En aquest sentit, les fonts clàssiques només esmenten explícitament com a celta un poble d'Aquitània: els bitúriges viviscs; d'altra banda, els boiats van formar part de la Novempopulània, una regió creada al segle iii que només englobava pobles d'ètnia aquitana.

Actualment hom pot concloure simplement que el nom d'aquest poble, Boiates, està vinculat al de la seva capital, Boios i que la terminació -ate es troba en els noms de diversos pobles aquitans (cf. cocosates, elusates, osquidates, sibuzates, etc.).

El nom dels boiats perdura en l'actual topònim Bug.[8]

Història

[modifica]
Mapa de la comarca de Bug i la conca d'Arcaishon. Biganos hauria estat Boios.

Els boiats constitueixen el primer assentament conegut a la comarca gascona de Bug (en llatí, civitas Boiorum).[10] Ocupaven la zona al voltant de la conca d'Arcaishon, a les Landes de Gascunya (actual departament de la Gironda). La seva capital, Boios, es trobava probablement a Viganòs-La Mòta fins al segle iii, en què va ser abandonada. Tanmateix, com que només s'hi ha trobat un fanum (una mena de temple gal·loromà) i algunes necròpolis gal·loromanes i merovíngies, no es pot certificar que fos allà exactament.

Durant l'auge del cristianisme, la ciutat dels boii no es va establir com a diòcesi i es va integrar relativament aviat a la jurisdicció de l'arquebisbat de Bordeus.

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Expilly, Jean-Joseph. Dictionnaire géographique, historique et politique des Gaules et de la France (en francès). Tom 6. Éd. de Paris, Desaint et Saillant, 1762-1770. ISBN 3-262-00045-0.
  2. ↑ Kruta, Venceslas. Les Celtes, histoire et dictionnaire : des origines à la romanisation et au christianisme (en francès). Robert Laffont, 2000, p. 475. ISBN 2-221-05690-6.
  3. ↑ Boudet, Richard. L'Âge du Fer récent dans la partie méridionale de l'estuaire girondin (du Ve au Ier siècle avant notre ère) (en francès). Éditions Fanlac, 1987, p. 221–222.
  4. ↑ Goihenetxe, Manex. Histoire générale du Pays basque : Préhistoire-Époque Romaine-Moyen-Âge (en francès). 1. Donostia / Baiona: Elkarlanean, 1998, p. 53–59. ISBN 2913156207; 8483314010. OCLC 41254536.
  5. ↑ Thierry, François «Boiates ou Boiens ?» (PDF) (en francès). Bulletin de la société historique et archéologique d’Arcachon, 48, 1986, p. 1-12.
  6. ↑ Caule, Benjamin. De la tombe au territoire. Structures funéraires, espace et société en Gascogne et Pays Basques à l’âge du Fer (en francès). Saarbrücken: Editions universitaire européennes, 2016.
  7. ↑ Plini el Vell. Història natural (Naturalis Historia) (en llatí). llibre 4. «Aquitani, unde nomen provinciae, Sediboviates. mox in oppidum contributi Convenae, Bigerri, Tarbelli Quattrosignani, Cocosates Sexsignani, Venami, Onobrisates, Belendi, saltus Pyrenaeus infraque Monesi, Oscidates Montani, Sybillates, Camponi, Bercorcates, Pinpedunni, Lassunni, Vellates, Toruates, Consoranni, Ausci, Elusates, Sottiates, Oscidates Campestres, Succasses, Latusates, Basaboiates, Vassei, Sennates, Cambolectri Agessinates»
  8. 1 2 Delamarre, Xavier. Dictionnaire de la langue gauloise, Une approche linguistique du vieux-celtique continental (en francès). París: Errance, 2003, p. 81-82 (Hespérides). ISBN 2-87772-237-6.
  9. ↑ Caule, Benjamin. Nos voisins les Gaulois: l'âge du fer entre Garonne et Pyrénées. Arteaz, 2021. ISBN 979-10-90257-30-6.
  10. ↑ Nègre, Ernest. Toponymie générale de la France : Tome 3, Formations dialectales (suite) et fres : étymologie de 35000 noms de lieux (en francès). Librairie Droz, 1998, p. 1856. ISBN 978-2-600-02884-4.

Bibliografia

[modifica]
  • Maurin, Bernard «A la rencontre des Boïates et des Cocosates» (en francès). Bulletin trimestriel. Société d'anthropologie du Sud-Ouest, 32, 1997. ISSN: 0249-9770.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Boiats&oldid=37306462»