close
Vés al contingut

La Caixa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Caixabank)
Infotaula d'organitzacióLa Caixa
(es) FUNDACIÓ BANCÀRIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA “la Caixa”
(ca) Fundació Bancària La Caixa Modifica el valor a Wikidata

Seu històrica a la Via Laietana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfundació bancària
organització
organització sense ànim de lucre
fundació cultural
caixa d'estalvis (1990–2014) Modifica el valor a Wikidata
Indústriagrup d'empreses Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació bancària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació16 octubre 2014
FundadorFrancesc Moragas i Barret i Lluís Ferrer-Vidal i Soler Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
1904 creació: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears
1990 fusió empresarial: Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona
2014 fundació bancària Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaIsidre Fainé i Casas Modifica el valor a Wikidata
Filial
Propietari de
Erste Group
Cajasol Tower
CaixaForum
CosmoCaixa Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
Dotació financera5.868 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals530 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals26.614 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webhttps://fundacionlacaixa.org/ca/
Facebook: fundlacaixa X: FundlaCaixa Youtube (canal): UCSehFH-n8YQFcnaZ92066Qw Modifica el valor a Wikidata

La Fundació Bancària «la Caixa» és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust,[1] amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.[2] Va assumir tota l'obra social i cultural de l'antiga Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, dissolta el 18 de juliol del 2014,[3][4] i el negoci financer quedà en mans de CaixaBank, constituït l'1 de juliol del 2011 com a societat anònima.[5]

Història

[modifica]

Fundació

[modifica]
Placa commemorativa de Francesc Moragas i Barret, fundador de La Caixa, al carrer de Lledó, 7
Antic emblema de la Caixa de Pensions, a la reixa d'un immoble

La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (CPVE) va ser fundada el 1904 per l'advocat Francesc Moragas i Barret (director general), l'industrial i enginyer Lluís Ferrer-Vidal i Soler (president), així com diverses institucions de la societat civil catalana: la Societat Econòmica d'Amics del País, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'Ateneu Barcelonès, la patronal Foment del Treball Nacional i la Cambra de Comerç de Barcelona.[6] Els socis fundadors van aportar 62.590 pessetes, als quals es van afegir una aportació del rei Alfons XIII de 25.000 pessetes més.

El 1917 va obrir la primera seu social a la plaça de Jonqueres de Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier. A la segona dècada del segle xx va obrir la primera sucursal a Mallorca,[7] i el 1932 va absorbir la Caixa d'Estalvis de Vilanova.[8] Moragas va morir el 1935, deixant 762 empleats i recursos per 4,1 milions de pessetes, i Ferrer-Vidal l'any següent, un mes abans de començar la Guerra Civil.[cal citació]

Guerra Civil i franquisme

[modifica]

Durant aquest període, l'entitat va ser dirigida per Josep Maria Boix i Raspall com a director general i els treballadors van constituir un comitè de control que no va controlar les activitats de l'entitat en entendre que ja estaven orientades cap a les classes populars, sense ànim de lucre, mercantilisme i especulació.[9]

El 1939, Boix i Raspall va ser represaliat i va ser substituït per Enrique Luno i Peña, com a director general, alhora que Miquel Mateu i Pla, l'alcalde de Barcelona, assumia la presidència de l'entitat, que va respectar els dipòsits dels clients en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar un gran prestigi malgrat que la devaluació de la pesseta republicana va suposar enormes pèrdues als propietaris dels estalvis.[10] La depuració es va completar amb l'acomiadament de 46 treballadors, sancions a 62 més i la readmissió de 1.030 que havien estat destituïts temporalment.[10] Miquel Mateu va fer obrir oficines de cara al públic, va ampliar l'activitat a les Balears i va integrar plenament i professionalitzar l'Obra Social, convertint en la caixa d'estalvis líder a Catalunya i Espanya, amb una forta orientació a la captació d'estalvi popular i inversions en obra social.[11]

Després de la mort de Miquel Mateu el 1972, el va substituir a la presidència Narcís de Carreras, últim prohom de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, i el 1976 el director general Luño Peña va ser substituït per l'enginyer Josep Vilarasau, de la mà del qual es va iniciar una gran expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i en la innovació tecnològica mitjançant la instal·lació massiva de caixers automàtics, activats amb les tradicionals llibretes d'estalvi.[12] Així, entre el 1977 i el 1989, la Caixa de Pensions va obrir 1.200 oficines noves per tot Espanya, a l'ampara de la nova legislació, adquirint bancs com el Crèdit Andorrà, i caixes d'estalvi, com les Illes Canàries, Caixa de Lleida el 1979, i altres caixes rurals.[13] En aquesta dècada, aglutinava el 49,6% dels dipòsits de les 13 caixes d'estalvis catalanes.[14]

En aquesta època es va crear el logotip actual (ideat pel pintor Joan Miró), i es van traslladar els serveis centrals a les torres de la Diagonal, obra de l'arquitecte Josep Antoni Coderch.[cal citació]

Fusió amb Caixa de Barcelona i creació de «la Caixa»

[modifica]

Al final de la dècada del 1980, es va iniciar un procés de fusió amb la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona), presidides respectivament per Joan Antoni Samaranch i per Josep Joan Pintó i Ruiz, que va culminar el 27 de juliol del 1990 amb la creació de la nova Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, el nom comercial de la qual era «La Caixa».[10][15] Aquest ja havia estat utilitzat per la CPVE els darrers anys,[16] i després de la fusió va continuar amb aquesta denominació comercial.

Expansió

[modifica]

El 1992 es va crear el Grup Caifor (actual VidaCaixa Grup) juntament amb Fortis, per a gestionar les assegurances.[17] Aquell mateix any va comprar Isbanc i el va convertir en CaixaBank. Anteriorment era anomenat Banco de las Islas Canarias i tenia la seu i una trentena d'oficines a les illes Canàries, però el principal accionista Javier Aguilar en va canviar la seu duent-lo a Barcelona. Va ser reduït a cinc oficines a Barcelona, Madrid, Palma, las Palmas i Santa Cruz de Tenerife i Madrid.[18]

El 1994 va comprar el Banc d'Europa,[19] que tenia seu a Barcelona,[20] i en va canviar la denominació a MicroBank (MicroBank de la Caixa SA),[21] fent-ne una entitat especialitzat en microcrèdits. Arribà a ser líder a Europa en aquest sector[22] tot mantenint acords amb el Fons Europeu d'Inversions (FEI) i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).[23] El 1995 va comprar el Banco Herrero.[24]

El 1997, CaixaBank es va dissoldre i traspassar-ne els actius a MicroBank.[25] La marca CaixaBank també va ser utilitzada en tres filials bancàries a l'estranger: CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco (aquesta darrera per l'adquisició de Société de Crédit et de Banque de Monaco-Socredit).

L'abril del 1999, després de la jubilació de Joan Antoni Samaranch, Josep Vilarasau fou nomenat president i Isidre Fainé va ser nomenat director general de l'entitat.[26] L'any 2000 va crear CaixaHolding, un grup que aglutinava les participacions industrials i el grup assegurador, i va vendre el 2000 el Banco Herrero al Banc Sabadell a canvi d'una participació del 15% de les accions, convertint-se en el seu màxim accionista.[27] El 20 de març del 2003, obligat per la Llei de Caixes, Vilarasau abandonà la presidència,[28] que passà a mans de Ricard Fornesa.

El 2005, va vendre la filial andorrana a Credit Andorrà (aleshores participat per La Caixa),[29] i el 2006, CaixaBank France (o CaixaBank CGIB) va ser absorbida per Boursorama (Société Générale) a canvi d'accions.[30] El 2007, l'empresa va canviar la denominació social per Criteria CaixaCorp i va sortir a borsa.[31] El 2010, La Caixa va absorbir Caixa Girona i el 2011 el negoci financer de Bankpime.[32]

Referèndum de l'1 d'octubre del 2017

[modifica]

El 6 d'octubre, el govern espanyol del Partit Popular va aprovar un reial decret per a facilitar el trasllat exprés de les empreses fora de Catalunya, i pocs dies després, la Fundació la Caixa i Criteria Caixa traslladaren la seva seu a Palma. El 2025, ambdues entitats van retornar el seu domicili social a Barcelona.[33]

Centres culturals

[modifica]
Entrada al CosmoCaixa Barcelona

CaixaForum és una xarxa de centres culturals de la fundació, localitzats en edificis d'interès arquitectònic a Barcelona, Madrid, Sevilla, Saragossa, Palma, Girona, Lleida, Tarragona i València, que ofereixen exposicions i activitats culturals i educatives relacionades amb la música, les arts visuals, les arts plàstiques i les escèniques, el cinema, l'arquitectura, el disseny o la literatura, fins a les ciències físiques i les ciències de la vida. S'hi exposen obres d'altres museus internacionals, com ara el British Museum, el Prado o el Louvre. Disposen d'espais educatius per als més petits i d'un seguit d'activitats complementàries per a tota mena de públic, així com una llibreria especialitzada en art, arquitectura, disseny i fotografia i una cafeteria-restaurant.[cal citació]

Els centres CosmoCaixa (Barcelona i Madrid) estan vinculats al món de la ciència.

Col·lecció d'art

[modifica]

La Fundació va organitzar les primeres grans exposicions d'art que van tenir lloc a la Barcelona dels anys 1980. Alguns dels artistes més destacats són Joseph Beuys, qui de fet marca una de les línies de la col·lecció.[34] El 2011 va signar un acord de col·laboració amb el MACBA. Entre el seu fons destaquen noms com Antoni Abad, Ignasi Aballí, Massimo Bartoloni, Erwin Bechtold, Jean-Michel Basquiat i David Bestué, etc.[34]

Beques

[modifica]

El 1982, la Fundació «la Caixa» va crear un programa de beques de postgrau amb un pressupost de 368.000 € i l'assignació de 34 beques per anar als Estats Units.[cal citació] Fins al 2004, el programa s'orientava cap a l'estranger (Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, l'Índia, el Japó i la Xina); però el 2005 es va orientar a universitats de l'Estat Espanyol.[cal citació]

Entre els més de 2400 becaris destaquen alguns personatges com Xavier Sala i Martín o Mònica Terribas (vegeu la categoria Becaris de la Fundació La Caixa).

Logotip

[modifica]

El 1979, la Caixa de Pensions va encarregar a l'empresa Landor Associates de crear la seva identitat corporativa. D'entre totes les propostes presentades, es va decidir demanar a Joan Miró una creació seva per fer-la servir com a representació visual de l'entitat. Miró va acceptar-ho i amb Josep Royo va fer el Tapís de la Caixa del qual es pogués aïllar algun element emblemàtic.[35] El 1980, l'estrella i els seus colors (que simbolitzen un infant dipositant una moneda en una guardiola) es van convertir en el símbol de l'entitat.[36]

Programa d'Habitatge Assequible

[modifica]

El 2004, l'Obra Social la Caixa va posar en funcionament a Catalunya el programa d'Habitatge Assequible, adreçat als menors de 35 anys i majors de 65 amb l'objectiu de posar al mercat 3.000 pisos per facilitar l'emancipació dels joves i oferir un habitatge digne a la gent gran.[37] El 2009, per a contribuir a la reactivació del sector de la construcció reprenent promocions paralitzades per la crisi financera espanyola, es va ampliar el programa amb 1.100 habitatges més especialment orientats a famílies, per arribar a un total de 3.000 habitatges en 2010.[38] A finals del 2011, l'Obra Social va posar en marxa el programa Lloguer Solidari amb 4.000 pisos a tot Espanya amb lloguers entre 170 i 300 euros, la meitat subvencionada per l'entitat.[37]

El 2023, el Sindicat de Llogateres va denunciar públicament la Fundació la Caixa per la no renovació dels contractes i la pujada dels lloguers de 37 promocions d'habitatge de protecció oficial a través de la campanya «Destapem la Caixa» per a reivindicar una negociació col·lectiva i la consolidació d'un parc protegit de lloguer.[39] El govern de Pere Aragonès va comprar 433 dels pisos de l'Obra Social a diferents municipis el 2023, i el govern de Salvador Illa negocia la compra de 1.107 habitatges més.[40]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fundación La Caixa, la tercera mayor del mundo por volumen de activos, con 24.000 millones» (en castellà). Europa Press, 02-04-2018.
  2. ↑ «Qui som». Fundació Bancària «La Caixa». Arxivat de l'original el 2017-03-03. [Consulta: 30 novembre 2022].
  3. ↑ «FUNDACIÓ BANCÀRIA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA “la Caixa”». Directori de fundacions. Coordinadora Catalana de fundacions.
  4. ↑ Registre Mercantil de Barcelona. tom 20.397, p. foli 1, full B-5.614, número 3.003.
  5. ↑ Font Manté, Àlex «CaixaBank naixerà abans de l'estiu i serà el desè banc europeu». Diari Ara, 28-01-2011, p. 6-7. Arxivat de l'original el 2024-06-10.
  6. ↑ Roca i Rossell, Francesc «Primeres empreses col·lectives». L'Econòmic, 08-01-2011, p. 31.
  7. ↑ Cartés, Josep Maria «De Moragas a Fainé» (en castellà). La Vanguardia, 28-01-2011, p. 60.
  8. ↑ Puig Rovira, Francesc Xavier. Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: guerra civil, revolució i ordre social. L'Abadia de Montserrat, 2005.
  9. ↑ Missé, Andreu. «La Caixa de Pensions (1936-1945) // La Caixa que no pudo ser». Alternativas Económicas. [Consulta: 20 juliol 2025].
  10. 1 2 3 «La Caixa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  11. ↑ Delgado, Juan T. «El franquista "siniestro" que presidió La Caixa durante 32 años» (en castellà). El Independiente, 13 setembre 2020. [Consulta: 24 gener 2026].
  12. ↑ «El Grup ”la Caixa” el 1998». Informe Anual, 1998, p. 11 [Consulta: 21 juny 2025].
  13. ↑ Anexo: Variaciones producidas en el mapa de cajas de ahorro desde 1977 (PDF). Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  14. ↑ Primer Congrés Català de Geografia: II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
  15. ↑ Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. Institut d'Estudis Catalans.
  16. ↑ Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1987, p. 287.
  17. ↑ «SegurCaixa Holding S. A., nova denominació de CaiFor, el Grup Assegurador de “la Caixa”». VidaCaixa, 12-02-2009. Arxivat de l'original el 2011-09-04.
  18. ↑ Baratech, Feliciano «Caja banquera». La Vanguardia, 23-02-1992, p. 83.
  19. ↑ Maruny, Albert «La Junta del Banco de Europa aprueba la venta del 75 por 100 del grupo a la Caixa». ABC, 06-12-1994. Arxivat de l'original el 24-02-2021.
  20. ↑ «Banc d'Europa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  21. ↑ «Registros oficiales de entidades. Variaciones producidas en mayo de 2007» (en castellà). Banc d'Espanya, 01-05-2007. Arxivat de l'original el 2009-12-14.
  22. ↑ «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Extraconfidencial, 11-05-2010.
  23. ↑ «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa». Libertad digital, 18-05-2010.
  24. ↑ Cuartas, Javier. «El acuerdo con La Caixa pretende convertir al Herrero en la primera financiera de Asturias» (en castellà). El País, 09-04-1995. [Consulta: 25 desembre 2025].
  25. ↑ «Registro oficial de entidades». Banc d'Espanya. Arxivat de l'original el 2011-08-15.
  26. ↑ «La Caixa ficha como director general al consejero delegado del Sabadell» (en castellà). El País, 08-06-2007. [Consulta: 20 maig 2013].
  27. ↑ «El Banco Sabadell aprueba la absorción del Banco Herrero» (en castellà). Cinco Días, 22 març 2002. [Consulta: 25 desembre 2025].
  28. ↑ «Josep Vilarasau: "Que el president de La Caixa mana més que el de la Generalitat? Mentida podrida"». Ara, 10-11-2012.
  29. ↑ «'La Caixa' unifica activitat a Andorra amb la venda de CaixaBank a Crèdit Andorrà per 356 milions». VilaWeb, 21-07-2005.
  30. ↑ «Boursorama compra CaixaBank a La Caixa por 109 millones de euros y el 20% de su accionariado». El País, 20-02-2006.
  31. ↑ El Mundo, 19-07-2007.
  32. ↑ «La Caixa formalitza la compra de Bankpime». Vilaweb, 01-12-2011.
  33. ↑ «El patronat de la Fundació ”la Caixa” acorda situar a Barcelona el seu domicili social». MediaHub. Fundació ”la Caixa”, 05-03-2025.
  34. 1 2 Alsina, Mercè «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme corporatiu». Revista Bonart, 163, Febrer-març 2014, p. 22-23 [Consulta: 12 febrer 2014].
  35. ↑ Barroso, Carmen; García, Francisco «The Rhetorical Construction of Corporate Logos» (en anglès). Arte, 27, 2, 2015, p. 289-309. DOI: DOI: 10.5209/rev_ARIS.2015.v27.n2.44667. ISSN: 1131-5598.
  36. ↑ «L'estrella de «la Caixa»». Caixabank, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 2018-09-16. [Consulta: 16 setembre 2018].
  37. 1 2 «La Obra Social La Caixa cuenta ya con 8.000 pisos de alquiler social». Compromiso RSE, 23-05-2013.
  38. ↑ «Lliurament de claus dels 64 pisos de lloguer assequible de la rambla Sant Jordi». Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 30-05-2007.
  39. ↑ Garcia, Gemma. «Un centenar de llogateres de la Fundació la Caixa denuncien la no renovació dels contractes i la pujada dels lloguers». Directa, 01-03-2023.
  40. ↑ Rigol Baulenas, Albert. «El Govern comprarà 170 habitatges, alguns en vaga de lloguers, per uns 15 M€». Ara, 27-10-2025.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Caixa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Caixa&oldid=37640489»