Fàrnaces I
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC |
| Mort | 159 aC |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Període | Període hel·lenístic |
| Família | |
| Cònjuge | Nisa |
| Fills | Nisa, Mitridates V Evèrgetes |
| Pares | Mitridates III del Pont |
| Germans | Laodice |
Fàrnaces I (grec antic: Φαρνάκης, Pharnakēs, llatí: Pharnaces) va ser rei del Pont. Formava part de la dinastia Mitridàtica.
Era fill del misteriós Mitridates III del Pont, a qui va succeir potser l'any 185 aC, i en tot cas ja era al tron el 183 aC, any en què va sotmetre Sinope, important ciutat grega i objecte de desig dels reis del Pont. Els rodis van enviar una ambaixada a Roma protestant per aquesta ocupació, però no van aconseguir res, segons Estrabó i Titus Livi.
Al mateix temps, Fàrnaces es va enfrontar amb el seu veí Èumenes II de Pèrgam, que igualment va enviar ambaixadors a Roma; Fàrnaces també va enviar ambaixadors, però a la primavera de l'any 181 aC, sense esperar el retorn dels ambaixadors, va envair Pèrgam i va atacar també a Ariàrates IV de Capadòcia. Les seves forces van entrar a Galàcia, i Èumenes s'hi va oposar al capdavant del seu exèrcit, però les hostilitats es van aturar quan van arribar els comissionats romans designats pel senat per investigar el motiu de les disputes. Es van obrir negociacions a Pèrgam, que no van obtenir resultats, i els diputats romans no van acceptar les peticions de Fàrnaces, perquè les consideraven poc raonables. La guerra es va reprendre i amb aturades menors va continuar fins al 179 aC, quan Fàrnaces, que no podia fer front a les forces combinades d'Ariàrates i Èumenes, va acceptar signar la pau i renunciar a totes les seves conquestes a Galàcia i Paflagònia, excepte Sinope, segons diuen Polibi i Diodor de Sicília.
No se sap quant de temps va regnar, però encara era al tron el 170 aC segons Polibi. Aquest autor, en una descripció que sembla imparcial, parla de les queixes d'Èumenes i de l'opinió dels romans sobre el caràcter arrogant i violent de Fàrnaces. No gaire temps després del 170 aC, el va succeir el seu germà Mitridates IV del Pont.[1]