Marika
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María del Carmen Vila Migueloa 16 juliol 1949 Barcelona |
| Formació | Escola Massana |
| Activitat | |
| Ocupació | autora de còmics, il·lustradora |
| Ocupador | Selecciones Ilustradas Planeta DeAgostini |
Marika (Barcelona, 16 de juliol de 1949), nom artístic de María del Carmen Vila Migueloa, és una divulgadora, il·lustradora i dibuixant de còmics catalana, a més d'una destacada activista en defensa dels drets de la dona. Gran part de la seva carrera professional l'ha dedicat a analitzar la presència de la dona en el món del còmic.[1]
Biografia
[modifica]
Va estudiar sociologia i dibuix a l'escola Massana i a mitjans dels anys 1960 va començar a fer il·lustracions de forma esporàdica per al mercat exterior, sobretot a través de l'agència Selecciones Ilustradas i Norma. El 1973, aconsellada per Miguel Fuster, es va llançar també a dibuixar còmics romàntics. Des de 1978, conrea el còmic d'autor en revistes com Troya, Butifarra! o Rambla, en les quals també exerceix tasques de direcció.[2] Altres publicacions amb les quals també va col·laborar foren Totem, Interviú, El Papus o El Jueves, entre d'altres.[1]
A mitjans dels anys 1980 es va incorporar a Planeta-DeAgostini com a tècnica editorial i va participat en produccions de dibuixos animats com Mofli, l'últim koala i en campanyes publicitàries.
El 2000 va dirigir el projecte Iconikas, centrat en la il·lustració. El 2009 es va llicenciar en Humanitats i el 2017 va defensar la seva tesi doctoral El cos okupat: iconografies del cos femení com a espai de la transgressió maculina en el còmic, dirigida per Marta Segarra i publicada el 2024 en una edició adaptada. El 2019, juntament amb Andreu Martín, va publicar la novel·la gràfica Mata Hari, que tenia com a base la sèrie homònima per a la revista Totem.
Posteriorment, es va dedicar a la docència i a la divulgació, publicant articles teòrics sobre l'activisme feminista per a diversos mitjans de comunicació i exercint de comissària d'exposicions, com per exemple l'exposició Feminismes! (CCCB, 2020).[1]
El 2024, per la seva llarga trajectòria en el món del còmic, fou recompensada amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona.[3]
Curiositats
[modifica]Marika apareix breument a alguna vinyeta de la novel·la gràfica El diario de la señorita Litgi (2025) de Kim Aubert. De gènere biogràfic i metaficció, en aquest còmic Kim descriu el procés que el va conduir a adaptar el dietari de la catalana Mercè Lidgi al format de còmic. I precisament Marika hi va tenir un paper cabdal, tot donant-li diversos consells gràcies a una adaptació que ella mateixa havia fet prèviament sobre escrits i fotos de la seva mare.[4]
Premis
[modifica]Publicacions
[modifica]Novel·la gràfica
[modifica]- Mata Hari (amb Andreu Martín) (Isla de Nabumbu, 2019).
Assaig
[modifica]- Desokupar el cuerpo: las voces de las autoras en el cómic español (Mamotilla, 2024).
Exposicions
[modifica]- Feminismes. El cos com a conflicte (CCCB, 2019).
- Amb veu propia: dones cos a cos (Museu del Còmic de Sant Cugat, 2020).
- Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022 (Museu d'Art de Cerdanyola, 2024; Museu d'Art de Sabadell, 2025).
Referències
[modifica]- 1 2 3 Salvà, Bernat «La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona ». El Punt Avui, 03-05-2024 [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ ECHEVARRÍA, Paula (11/04/2010). "El cómic rosa no es nada romántico, es una formación prosaica de reglas para conquistar a un señor"[Enllaç no actiu], Noticias_de_Navarra.
- 1 2 Serra, Xavi. «Marika Vila, referent del còmic feminista, Gran Premi d’Honor del Comic Barcelona». Ara, 03-05-2024. [Consulta: 22 octubre 2024].
- ↑ Aubareda Tarruella, Valèria. «"El diario de la señorita Litgi": una història d'amor prohibit trobada als Encants i convertida en còmic». 3cat, 17-12-2025. [Consulta: 6 gener 2026].
- ↑ Abella, Anna «Marika Vila, la mirada del compromiso feminista, Gran Premio del Cómic Barcelona». El Periódico, 03-05-2024 [Consulta: 2 febrer 2025].