close
Vés al contingut

Mateo Kovačić

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMateo Kovačić
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMateo Kovačić[1]
6 de maig de 1994 (1994-05-06) (32 anys)
Linz, Àustria
Alçada1,78 m
Pes75 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2010 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaCroàcia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista
Club actualManchester City FC
Núm. esportiu8
Clubs juvenils
Anys Equip
2000–2007 LASK
2007–2010 Dinamo Zagreb
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2010–2013 Dinamo Zagreb 43 (6)
2013–2015 Inter de Milà 80 (5)
2015–2019 Reial Madrid 73 (1)
2018–2019 → Chelsea FC (cedit) 32 (0)
2019–2023 Chelsea FC 110 (4)
2023– Manchester City FC 61 (7)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2008 Croàcia Croàcia Sots-14 2 (1)
2008 Croàcia Croàcia Sots-15 2 (0)
2009–2011 Croàcia Croàcia Sots-17 15 (0)
2011–2012 Croàcia Croàcia Sots-19 6 (0)
2011– Croàcia Croàcia Sots-21 7 (0)
2013– Croàcia Croàcia 110 (5)
Participà en
2026Copa del Món de Futbol de 2026
2022Mundial de Futbol 2022
2021Eurocopa 2020
2018Mundial de Futbol 2018
2016Eurocopa 2016
2014Mundial de Futbol 2014 Modifica el valor a Wikidata
Facebook: mateokovacic X: Mateo_Kova23 Instagram: mateokovacic8 FIFA: 339987 UEFA: 250023551 BDFutbol: 97961 As: kovacic/19497 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2010–2013 GNK Dinamo Zagreb 43(6)
2013–2015 FC Inter de Milà 80(5)
2015–2019 Reial Madrid CF 73(1)
2018–2019→ cessió:  Chelsea FC 32(0)
2019–2023 Chelsea FC 110(4)
2023– Manchester City FC 62(7)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
2009–2010   Croàcia U19 4(0)
2009–2011   Croàcia U17 15(0)
2010–2014   Croàcia U21 7(0)
2013–   Croàcia 111(5)
Medaller
Futbol
Representa:  Croàcia
Copa del Món de Futbol
Argent Rússia 2018
Bronze Qatar 2022
Lliga de les Nacions de la UEFA
Argent Països Baixos 2023

Mateo Kovačić (Linz, Àustria, 6 de maig de 1994) és un futbolista professional croat que juga com a migcampista pel Manchester City FC i la selecció de Croàcia.

Kovačić va jugar habitualment com a interior o migcampista destructiu a l'Inter, tot i que és considerat un migcampista versàtil, que ha jugat en diferents posicions, i que es pot adaptar a jugar a l'esquerra, o bé com a migcampista atacant en cas que calgui.[2][3]

Trajectòria esportiva

[modifica]

Començaments

[modifica]

És austríac de naixement, ja que va néixer a la ciutat de Linz. Fill de pares bosniocroates procedents de Kotor Encalloš (Bòsnia i Hercegovina). Va començar a jugar a les categories inferiors del LASK Linz quan residia a Àustria.[4] L'any 2007, quan tenia 13 anys, va despertar l'interès de diversos clubs europeus com la Juventus, el VfB Stuttgart o l'Ajax entre d'altres. No obstant això, els seus pares van optar per traslladar-se a Zagreb i va entrar en l'acadèmia del GNK Dinamo de Zagreb.[4][5]

Kovačić va patir una greu lesió el 2009, quan es va trencar la cama, però retornà als camps després de recuperar-se el 31 de maig de 2010, jugant el darrer partit de la lliga Sub-17 de Croàciaj, en una victòria per 5–0 contra l'RNK Split Sub-17.[6]

GNK Dinamo Zagreb

[modifica]

Va començar a entrenar amb el primer equip a les ordres de l'entrenador Vahid Halilhodzic, quatre mesos més tard, el 6 d'octubre de 2010,[7] però va continuar jugant amb l'equip filial durant un mes. A finals del mes, el diari esportiu local, Sportske novosti, va afirmar que un agent de l'Arsenal FC estava observant al jugador.[8]

El 20 de novembre, va debutar en lliga davant del Hrvatski Dragovoljac, marcant el quart gol del Dinamo en una victòria per 6-0.[9] Que marqués un gol va fer que es convertís en el jugador més jove eb narcar un gol a la lliga croata, amb 16 anys i 198 dies, aconseguint batre el rècord de Dino Spehar, que va marcar amb 16 anys i 278 dies davant l'NK Osijek una setmana abans.[10][11] En la seva primera temporada amb el primer equip, va jugar 7 partits, contribuint a la consecució del campionat de lliga.

La temporada 2011-12, ràpidament es va tornar habitual en l'equip. Habitualment, jugava com a migcampista esquerre en un sistema de formació 4-2-3-1. En els començaments de la temporada, va ajudar l'equip a classificar-se a la fase de grups de la Lliga de Campions de la UEFA després de 12 anys sense aconseguir-ho. Amb només 17 anys, va jugar de titular contra el Reial Madrid en el primer partit de la fase de grups. Va finalitzar la seva primera temporada europea marcant un gol davant l'Olympique de Lió en l'últim partit de la fase de grups, convertint-se en el segon jugador més jove a marcar en una fase de grups de la competició. En la lliga, va esdevenir un jugador titular habitual, jugant 25 partits i marcant 5 gols. En el partit davant l'NK Lucko, va esdevenir el jugador més jove de la història de l'equip en ser capità, prenent la capitania de Leandro Cufré.[12] Va ser una altra bona temporada, ja que va jugar 32 partits entre lliga i copa i va ajudar l'equip a aconseguir el seu setè campionat de lliga consecutiu. Va marcar en la final de copa davant l'NK Ojisek al Maksimir Stadium. El desembre de 2011, va ser elegit jugador revelació a Croàcia.[13]

Inter de Milà

[modifica]

El 31 de gener de 2013, es va fer oficial el seu traspàs a l'Inter de Milà. El preu va ser de 15.000.000 €, pagant 11.000.000 € i els 4.000.000 € restants si l'Inter es classificava per a la Lliga de Campions.[14] Se li va adjudicar el dorsal número 10, portat prèviament per Wesley Sneijder.[14]

Temporada 2012/13

[modifica]
Amb l'Inter de Milà, el febrer de 2013.

Va fer el seu debut tres dies després, el 3 de febrer, entrant com a substitut en el descans en un partit davant l'Siena de la Serie A.[15] El 14 de febrer, va fer el seu debut europeu davant el CFR Cluj en un partit de la Lliga Europea a San Siro. Va assistir a Rodrigo Palau perquè anotés el 2-0 a favor de l'Inter, impressionant a l'afició i rebent una ovació en ser substituït en el minut 89.[16] Va jugar el partit de tornada complet, guanyant per 3-0 i classificant l'equip a la següent ronda de la Lliga Europea.[17]

Va jugar el seu primer partit de lliga com a titular davant l'ACF Fiorentina, perdent per 1-4. A la ronda de setzens de la Lliga Europea, van haver d'enfrontar-se al Tottenham Hotspur FC. Després de perdre per 3-0 al White Hart Lane, l'Inter necessitava guanyar 4-0 a San Siro per passar a la següent ronda. El partit va acabar 4-1, després que es jugués la pròrroga amb Kovacic de titular. Va impressionar a l'afició amb el seu compostura i la seva visió de joc, pel que va rebre una altra ovació.[18] L'entrenador de l'Inter, Andrea Stramaccioni, va destacar les seves habilitats diverses vegades i va afirmar que és "una estrella per al futur".[19]

El 30 de març, va jugar com a titular el derbi d'Itàlia davant la Juventus de Torí a San Siro. La Juve va aconseguir la victòria per 1-2, amb Kovacic començant l'acció que va donar origen al gol de Rodrigo Palacios que posava el 1-1.[20] També va ser titular en el següent partit davant la UC Sampdoria, el qual van guanyar per 0-2. En la sorprenent derrota contra l'Atalanta per 3-4, va donar una assistència a Ricky Álvarez.[21][22] A la fi de la segona part de la temporada, va jugar tots els partits com a titular i l'Inter va aconseguir una decebedora novena plaça. Al maig, va rebre el premi "Gentleman Revelation of the Year" lliurat per l'afició.[23]

Temporada 2013/14

[modifica]

Es va perdre gran part dels entrenaments de pretemporada de l'equip a causa d'unes petites lesions,[24][25] tornant uns dies abans del primer partit oficial de la temporada de la Coppa Italia davant el Cittadella.[26] Durant les entrevistes de pretemporada, el nou entrenador, Walter Mazzarri, va al·ludir que Kovacic anava a tenir un nou rol en el terreny de joc, similar al de Marek Hamšík al Nàpols.[27] Durant la primera part de la temporada, va jugar ajustant-se a la seva nova posició.[28] Va donar la seva primera assistència a Yuto Nagatomo davant l'Livorno.[29] A diferència de la temporada anterior, no va ser un titular habitual. En els 32 partits de lliga jugats per l'Inter, va ser titular en no més de 14 partits, jugant el partit complet en 8 ocasions.[30] El 10 de maig, en l'últim partit competitiu de Javier Zanetti, va donar tres assistències en una victòria per 4-1 davant la SS Lazio.[31]

Temporada 2014/15

[modifica]

Després de diversos rumors sobre la seva sortida de l'equip, renova fins al 2019.[32][33] Va començar la temporada en una gran forma física, marcant un hattrick davant el Stjarnan en un partit de la Lliga Europea el 28 d'agost.[34][35] Va marcar el seu primer gol en lliga en un partit davant el Sassuolo que va acabar amb victòria per 7-0 l'Inter el 14 de setembre.[36] Va marcar l'únic gol del partit en un empat 1-1 davant el Palermo.[37] Va marcar el primer gol en una victòria per 2-0 davant el Chievo Verona i va marcar un gol de volea en un empat 2-2 davant la Lazio. El 6 de gener de 2015, va ser expulsat, en un empat 1–1 amb la Juventus FC per una falta sobre Stephan Lichtsteiner.[38] Tres dies després, Kovačić va renovar el contracte amb l'Inter fins al juny de 2019.[39]

Reial Madrid CF

[modifica]
Kovačić jugant pel Reial Madrid en un partit de Champions contra el Shakhtar Donetsk el 2015.

El 16 d'agost de 2015, l'entrenador de l'Inter de Milà, Roberto Mancini, va afirmar que es van veure obligats a vendre alguns dels seus jugadors per complir amb el Fair Play financer de la UEFA, de manera que dos dies després es va oficialitzar el seu fitxatge pel Reial Madrid CF per a les pròximes sis temporades.[40] Real Madrid also confirmed the transfer two days later, announcing that Kovačić had signed a six-year deal with the club.[41] El preu del traspàs es va estimar en 32 milions d'euros, segons el diari britànic The Guardian.[42] Va ser presentat el 19 d'agost a l'Estadi Santiago Bernabéu, quan es va desvelar que duria el dorsal número 16.[43]

Va debutar en la primera jornada de la primera divisió davant el Real Sporting de Gijón, que havia ascendit la temporada anterior, entrant com a substitut en la segona part d'un partit que va finalitzar en empat 0-0.[44]

Chelsea

[modifica]

El 8 d'agost de 2018, Kovačić es va incorporar al club de la Premier League, el Chelsea FC, cedit per a la temporada 2018–19.[45][46] Va debutar en una victòria a casa per 3–2 contra l'Arsenal FC el 18 d'agost, entrant com a substitut a la segona meitat.[47] El 29 de maig de 2019, va ser titular a la final de la Lliga Europa 2019 a Bakú, jugant fins al minut 78, quan fou substituït per Ross Barkley, mentre el Chelsea derrotava l'Arsenal per 4–1.[48]

Kovačić jugant amb el Chelsea FC el 2019

L'1 de juliol de 2019, Kovačić va completar el seu traspàs permanent al Chelsea FC, signant un contracte de cinc anys.[49][50]

Manchester City

[modifica]
Kovačić (dreta) en un partit amistós contra els Yokohama F. Marinos el 2023

El 27 de juny de 2023, el club de la Premier League Manchester City FC va anunciar el fitxatge de Kovačić per quatre anys.[51] Es va convertir en el tercer croat a fitxar pel club, després de Vedran Ćorluka i Ante Palaversa.[52] El 6 d'agost va debutar oficialment amb el club contra l'Arsenal FC a la FA Community Shield, que el City va perdre per 4–1 als penals després d'un empat 1–1.[53] Kovačić va guanyar el seu primer trofeu amb el City el 16 d'agost, quan l'equip mancunià va derrotar el Sevilla FC per 5–4 als penals després d'un empat 1–1 a la 2023 UEFA Super Cup,[54] amb Kovačić marcant en la tanda. El 19 de desembre de 2023, Kovačić va marcar el seu primer gol amb el Manchester City en una victòria per 3–0 a la semifinal de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA contra els Urawa Red Diamonds.[55]

En el partit inaugural del Manchester City de la 2024–25 Premier League Kovačić va marcar el seu segon gol a la lliga amb el Manchester City en una victòria per 0–2 contra el seu antic club, el Chelsea, a Stamford Bridge.[56]

Palmarès

[modifica]
Dinamo de Zagreb
Reial Madrid CF
Chelsea FC
Manchester City FC

Referències

[modifica]
  1. ↑ «2014 FIFA World Cup Brazil: List of Players» (PDF) p. 12. FIFA, 11-06-2014. Arxivat de l'original el 2017-08-06. [Consulta: 8 juliol 2014].
  2. ↑ «Who is Inter new boy Mateo Kovacic?». Forza italià Football, 3 febrer 2013. [Consulta: 8 abril 2013].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ «Mateo Kovacic, One Of Biggest Talents In The World» (en anglès). FedeNerazzurra.com. Arxivat de l'original el 2013-04-27.
  4. 1 2 Židak, Tomislav «Meteor Kovačić: Svi su ludi za dječakom koji je već sa 13 igrao zrelo kao nekad Maradona» (en croat). www.jutarnji.hr. Arxivat de l'original el 2012-10-22.
  5. ↑ Cigoj, Mark «OTKRIVAMO: KAKO JE STVOREN IGRAČ OD 100 MILIJUNA KUNA Cijela istina o Mateu Kovačiću» (en croat). www.jutarnji.hr. Arxivat de l'original el 2014-06-02.
  6. ↑ Rupnik, Borna «Kadeti Dinama za naslov prestigli Hajduk». Sportnet. Arxivat de l'original el 2012-11-02.
  7. ↑ «Dinamov wunderkind počinje trenirati kod Vahe: 'Plaši me nadimak Hrvatski Messi'» (en croat). Arxivat de l'original el 2010-10-19. [Consulta: 17 novembre 2025].
  8. ↑ «Arsenal došao po Kovačića, Dinamo našao novo čudo od djeteta - Miralema Ramića» (en croat). sportske.jutarnji.hr. Arxivat de l'original el 2013-10-29.
  9. ↑ Rupnik, Borna «I Kovačić strijelac u Dinamovoj šestici». Sportnet. Arxivat de l'original el 2012-10-25.
  10. ↑ «Mateo Kovačić najmlađi je strijelac Prve HNL». [Consulta: 17 novembre 2025].
  11. ↑ Plavčić, Mario «Špehar spasio bijelo-plave». Sportnet. Arxivat de l'original el 2012-10-24.
  12. ↑ «Kovačić najmlađi kapetan Dinama u povijesti». [Consulta: 17 novembre 2025].
  13. ↑ «Kovačiću trofej Nada godine: Liga prvaka je bila uživancija» (en croat), 31-12-2011. [Consulta: 17 novembre 2025].
  14. 1 2 Taidelli, Luca «Inter, Kovacic da 10, Maglia e calcio senza paura» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 02-02-2013 [Consulta: 29 agost 2014].
  15. ↑ Clari, Valerio «Siena-Inter 3-1, Stramaccioni affonda sotto i gol di Sestu e Emeghara» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 03-02-2013 [Consulta: 8 abril 2013].
  16. ↑ Valerio, Clari. «Inter-Cluj 2-0: Doppio Palacio, ottimo Kovacic, ma infortunio per Milito» (en italià). [Consulta: 17 novembre 2025].
  17. ↑ Clari, Valerio «Europa League, Cluj-Inter 0-3: doppietta di Guarin, poi Benassi. Paura Ranocchia» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 21-02-2013 [Consulta: 29 agost 2014].
  18. ↑ Clari, Valerio «Inter-Tottenham 4-1, Cassano da applausi, ma non basta: Spurs ai quarti» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 14-03-2013 [Consulta: 29 agost 2014].
  19. ↑ Subhankar, Mondal. «Stramaccioni hails Kovacic», 18-03-2013. [Consulta: 17 novembre 2025].
  20. ↑ Schianchi, Andrea «Inter-Juve. Con Kovacic e Pirlo, precisione al potere» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 31-03-2013 [Consulta: 31 març 2013].
  21. ↑ Jacopo, Gerna. «Sampdoria-Inter 0-2, decide la doppietta di Palacio» (en italià). [Consulta: 17 novembre 2025].
  22. ↑ Clari, Valerio «Inter-Atalanta 3-4, tripletta di Denis fra errori, botte e rimonte» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 08-04-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
  23. ↑ Velluzzi, Francesco «Zanetti fa 13: vince ancora il Gentleman Kovacic e De Sciglio i migliori giovani» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 09-05-2013 [Consulta: 29 agost 2013].
  24. ↑ «Kovacic out seven days, will miss first friendly match» (en anglès). FedeNerazzurra.com. Arxivat de l'original el 2014-02-04.
  25. ↑ «CdS - Kovacic to miss another 10 days, out against Hamburg and Chelsea» (en anglès). FedeNerazzurra.com. Arxivat de l'original el 2014-02-04.
  26. ↑ «Kovacic ready to return versus Cittadella» (en anglès). FedeNerazzurra.com. Arxivat de l'original el 2014-02-04.
  27. ↑ «Mazzarri: "Non vendo fumo, Kovacic alla Hamsik». it.eurosport.yahoo.com. [Consulta: 17 novembre 2025].
  28. ↑ «Mazzola: "Kovacic is still not ready"» (en anglès). FedeNerazzurra.com. Arxivat de l'original el 2014-02-04.
  29. ↑ «Zanetti was the main event but everyone forgot about Kovacic» (en anglès). FedeNerazzurra.com. Arxivat de l'original el 2014-02-04.
  30. ↑ «Can Mateo Kovacic Become a Regular at Inter Milan This Season?». [Consulta: 15 setembre 2014].
  31. ↑ «Inter 4-1 Lazio». inter.it. [Consulta: 13 maig 2014].
  32. ↑ «Barcelona bid for Mateo Kovačić rejected by Inter Milan». Arxivat de l'original el 2014-09-15. [Consulta: 17 novembre 2025].
  33. ↑ «Inter rebuilding around Icardi, Kovacic» (en anglès), 05-06-2015. [Consulta: 17 novembre 2025].
  34. ↑ «Inter, tutto facile: Stjarnan battuto 6-0» (en italià). Gazzetta dello Sport, 2014. [Consulta: 17 novembre 2025].
  35. ↑ «Mazzarri promuove Kovacic "Cresce nel modo giusto». Gazzetta dello Sport. Arxivat de l'original el 2014-09-15. [Consulta: 17 novembre 2025].
  36. ↑ «Inter Milan 7-0 Sassuolo» (en anglès). BBC Sport, 14-09-2014.
  37. ↑ «Palermo 1-1 Inter Milan» (en anglès). BBC Sport, 21-09-2014.
  38. ↑ «Juventus 1-1 Inter Milan» (en anglès). BBC Sport, 06-01-2015.
  39. ↑ «Kovacic extends Inter deal till 2019». FC Internazionale - Inter Milan. Arxivat de l'original el 2015-01-09.
  40. ↑ «Inter.it | Inter Official Site | FC Internazionale Milano». Arxivat de l'original el 2020-02-29. [Consulta: 17 novembre 2025].
  41. ↑ «Official announcement: Mateo Kovačić». Real Madrid Club de Fútbol, 18-08-2015. [Consulta: 18 agost 2015].
  42. ↑ Christenson, Marcus; Romano, Fabrizio «Real Madrid agree €32m fee with Internazionale to sign Mateo Kovacic» (en anglès). The Guardian, 16-08-2015. ISSN: 0261-3077.
  43. ↑ «Kovacic: "Being at the biggest club in the world is really special"». Real Madrid Club de Fútbol, 19-08-2015. [Consulta: 19 agost 2015].
  44. ↑ «Sporting spoil Benítez debut». Marca, 23-08-2015 [Consulta: 23 agost 2015].
  45. ↑ «Official announcement: Mateo Kovacic | Real Madrid CF» (en anglès). Real Madrid C.F. - Web Oficial. Arxivat de l'original el 2020-02-29.
  46. ↑ «Courtois and Kovacic deals agreed | Official Site | Chelsea Football Club». ChelseaFC. Arxivat de l'original el 2022-05-31.
  47. ↑ Wilson, Scott. «Mateo Kovacic's individual highlights against Arsenal have now emerged» (en anglès), 18-08-2018. [Consulta: 17 novembre 2025].
  48. ↑ «Chelsea beat Arsenal 4-1 to win Europa League final» (en anglès). BBC Sport, 28-05-2019.
  49. ↑ «Official Announcement: Kovacic | Real Madrid CF» (en anglès). Real Madrid C.F. - Web Oficial. Arxivat de l'original el 2019-10-12.
  50. ↑ «Mateo Kovacic joins Chelsea on a permanent deal | Official Site | Chelsea Football Club». ChelseaFC. Arxivat de l'original el 2019-10-18.
  51. ↑ Pollard, Rob. «City complete Kovacic signing» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2025].
  52. ↑ Tolić, Josip; Miličić, Dubravko «Službeno: Mateo Kovačić novi je nogometaš Manchester Cityja! Ovo su svi detalji velikog posla» (en croat). www.24sata.hr. Arxivat de l'original el 2023-06-28.
  53. ↑ «Arsenal 1-1 Man City (4-1 on pens): Gunners lift Community Shield after shootout following Leandro Trossard's late equaliser» (en anglès). Sky Sports. Arxivat de l'original el 2023-08-11.
  54. ↑ UEFA.com. «Manchester City 1–1 Sevilla (Man City win 5–4 on penalties): Shoot-out drama as Man City win UEFA Super Cup» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2025].
  55. ↑ «Urawa Reds 0-3 Man City (Dec 19, 2023) Game Analysis» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2025].
  56. ↑ «Chelsea vs Manchester City: Premier League» (en anglès britànic). [Consulta: 17 novembre 2025].
  57. ↑ «Spot-on Real Madrid defeat Atlético in final again». uefa.com, 28-05-2016.
  58. ↑ Pérez, Gorka. «El Reial Madrid guanya la Champions League 2017». El País, 03-06-2017. [Consulta: 4 juny 2017].
  59. ↑ Sámano, José. «Tercera Supercopa d'Europa para el Real Madrid: Sergio Ramos no tiene fin» (en castellà). El País, 10-08-2016. [Consulta: 14 agost 2016].
  60. ↑ «El Reial Madrid guanya el Mundial de Clubs en superar el Kashima Antlers en la pròrroga (4-2)». 324.cat, 18-12-2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
  61. ↑ «El Reial Madrid renova la corona mundial». Superdeporte, 16-12-2017 [Consulta: 19 desembre 2017].
  62. ↑ «El Màlaga de Míchel no aconsegueix evitar que el Reial Madrid guanyi la Lliga (0-2)». 324.cat, 21-05-2017. [Consulta: 23 maig 2017].
  63. ↑ Irigoyen, Juan I. «El Reial Madrid conquereix la Supercopa d'Espanya contra el Barça» (en castellà). El País, 17-08-2017. [Consulta: 1r setembre 2017].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mateo_Kovačić&oldid=37643855»