Arutua
| |||||
| Tipus | atol i illa d'escull  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
.jpg) | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
| Comuna | Arutua | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 484 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Sup. llacuna | 516 km² | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Arutua o Ngaru-atua[1]és un atol de les Tuamotu a la Polinèsia Francesa. Està situat al nord-oest de l'arxipèlag, a 406 km al nord-est de Tahití i a 34 km a l'est de Rangiroa. És el cap de la comuna d'Arutua que inclou els atols de Apataki i Kaukura.
Geografia
[modifica]És un atol de forma quasi circular amb un diàmetre de 29 km. La superfície total, inclosa la llacuna, és de 530 km².[2] L'ampla llacuna interior té un illot al mig i moltes piscicultures i granges de cultiu de perles. Només existeix un pas practicable per barques petites a l'entrada de la vila principal, Rautini, que va ser totalment reconstruïda després dels ciclons de l'any 1983. Té una pista d'aterratge en un illot a una hora de trajecte amb barca.
La població total és de 808 habitants al cens del 2017.[3] L'illa produeix copra, perles i nacre. Els habitants segueixen els antics costums i l'atol ha proporcionat alguns del millors músics de les illes.
  Arutua Kaukura (48,2 km) Ahe (102,5 km) Apataki (47,1 km) Avatoru (Rangiroa) (112,2 km) |
Història
[modifica]Arutua vol dir «ona d'alta mar». La primera menció documentada de l'atol la fa l'explorador holandès Jakob Roggeveen, que l'aborda el 27 de maig de 1722.[4][5]
És mencionat per James Cook durant el seu segon viatge a Polinèsia el 19 d'abril de 1774, que l'associa a les illes Palliser. El 23 d'abril de 1816, és el navegador Otto von Kotzebue qui aborda l'atol i el nomena amb el nom del seu vaixell, Rurik,[4] i després, el 1826, és el torn del britànic Frederick Beechey d'ancorar-hi i anomenar-lo Cockburn Island.[1] L'atol Rurik és visitat dues vegades per Charles Wilkes durant l'Expedició Wilkes els dies 7 de setembre de 1839 i 13 de desembre de 1840.[4]
Referències
[modifica]- 1 2 Young, J.L. «Names of the Paumotu Islands, with the old names so far as they are known.». Journal of the Polynesian Society, vol. 8, 4, 1899, p. 264–268. Arxivat 10 de febrer 2012 a Wayback Machine.
- ↑ «R1- Population sans doubles comptes, des subdivisions, communes et communes associées de Polynésie française, de 1971 à 1996». Institut de la statistique de la Polynésie française. Arxivat de l'original el 2012-11-14. [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ Répartition de la population en Polynésie française en 2017 Arxivat 2018-10-24 a Wayback Machine., Institut de la statistique de la Polynésie française
- 1 2 3 Jacques Bonvallot, Les Atolls des Tuamotu, éditions de l'IRD, 1994, ISBN 9782709911757, p. 275-282.
- ↑ Pierre-Yves Toullelan, Tahiti et ses archipels, Éditions_Karthala, 1991, ISBN 2-86537-291-X, p. 61.
| Illes/atols | Ahe - Ahunui - Akiaki - Amanu - Anaa* - Anuanuraro - Anuanurunga - Apataki - Aratika - Arutua* - Faaite - Fakahina - Fakarava* - Fangatau* - Fangataufa - Hao* - Haraiki - Hereheretue - Hikueru* - Hiti - Katiu - Kauehi - Kaukura - Makatea - Makemo* - Manihi* - Manuhangi - Maria Est - Marokau - Marutea Nord - Marutea Sud - Mataiva - Matureivavao - Morane - Moruroa - Motutunga - Napuka* - Nengonengo - Niau - Nihiru - Nukutavake* - Nukutepipi - Paraoa - Pinaki - Puka Puka* - Pukarua - Rangiroa* - Raraka - Raroia - Ravahere - Reao* - Reitoru - Rekareka - Taenga - Tahanea - Taiaro - Takapoto - Takaroa* - Takume - Tatakoto* - Tauere - Tekokota - Tematangi - Tenararo - Tenarunga - Tepoto Nord - Tepoto Sud - Tikehau - Tikei - Toau - Tuanake - Tureia* - Vahanga - Vahitahi - Vairaatea - Vanavana |  |
|---|---|---|
| Grups d'illes | ||
.svg){kind=small}
