Hao
| Tipus | atol, illa i illa d'escull | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Entitat territorial administrativa | França d'ultramar | ||||
| Col·lectivitat | Polinèsia Francesa | ||||
| Subdivisió administrativa | Tuamotu-Gambier | ||||
| Comuna | Hao | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 720 km² | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | 3 m | ||||
| Sup. llacuna | 497 km² | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
Hao és un atol de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa.[1] Està situat al centre i a l'est de l'arxipèlag, a 920 km a l'est de Tahití. És el cap de la comuna d'Hao que inclou 12 atols.
Geografia
[modifica]És un atol de forma allargada, de 50 km de llarg i 14 km d'ample. La superfície total és de 47 km², i l'altitud màxima és de 3 m. La llacuna és una de les més grans de la Polinèsia Francesa, amb 497 km², que només s'obre a l'oceà per un sol pas on es produeixen forts corrents.[2]
El clima és marítim amb una temperatura que oscil·la entre 23 i 32 °C al llarg de l'any. L'absència de relleu fa que els vents alisis allunyin els núvols i, per tant, les precipitacions són relativament moderades.
La vila principal és Otepa, i la població era de 1.287 habitants al cens del 2002, amb un fort increment demogràfic des que es va establir la base del Centre d'Experimentació del Pacífic (CEP) per les proves nuclears fins a arribar al Tractat de Rarotonga d'exclusió d'experimentació nuclear.[3] Les infraestructures construïdes els últims anys són importants: un aeroport amb una pista de 3.380 m, un port de càrrega, una carretera de 15 km, dessalinitzadores, generadors elèctrics i un hospital militar.
Com a curiositat, disposa d'un camp de golf amb un dels recorreguts més durs del món. La sortida es troba en un illot i l'arribada en un altre. Una barca amb el fons de vidre ajuda als jugadors a trobar les pilotes perdudes. El par del recorregut, de 18 forats, és de 312.
Història
[modifica]Hao va ser descobert, el 1606, per Pedro Fernández de Quirós[4]que l'anomenà La Conversión de San Pablo. Per la seva forma allargada Louis Antoine de Bougainville l'anomenà l'Arpa (La Harpe) i James Cook, l'Arc (Bow Island).
A Hao es va establir la base avançada del Centre d'Experimentació del Pacífic (CEP) pels assaigs nuclears. Entre 1963 i 1965 es van construir grans infraestructures que servien de pont aeri i marítim per desembarcar material als atols de Moruroa i Fangataufa. El juny del 2000 es van retirar les forces armades de l'atol. Les infraestructures han passat al govern territorial que pretén aprofitar-les per desenvolupar el turisme davant de la incertesa del futur econòmic de l'atol.[5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Hao». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 novembre 2025].
- ↑ Goldberg, Walter M.; Rankey, Eugene C. A Global Atlas of Atolls (en anglès). CRC Press, 2023-08-29, p. 87. ISBN 978-1-000-90287-7.
- ↑ Vérine, Stéphane «Le traité de Rarotonga». Politique étrangère, 52, 1, 1987, p. 101–102. DOI: 10.3406/polit.1987.5272.
- ↑ Goldberg, Walter M. The Geography, Nature and History of the Tropical Pacific and its Islands (en anglès). Springer, 2017-12-08, p. 69. ISBN 978-3-319-69532-7.
- ↑ Fraise, Thomas «Comment cacher un nuage ? L’organisation du secret des essais atmosphériques français (1957-1974)» (en francès). Relations internationales, 194, 2, 07-08-2023, p. 11–26. DOI: 10.3917/ri.194.0011. ISSN: 0335-2013.
- ↑ Taiarui, Manatea «L’ouverture des archives régaliennes relatives aux essais nucléaires en Polynésie française : enjeux de déclassification et perspectives de recherche» (en francès). Matériaux pour l’histoire de notre temps, 153154, 3-4, 2024, p. 107–114. DOI: 10.3917/mate.153.0107. ISSN: 0769-3206.
