Nonell de la neu
| Tipus | humanoide mític  |
|---|---|
| Creat per | Joan Amades |
| Origen | Pirineus catalans |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Equivalent | Basajaun i Pare de la neu |
En la mitologia catalana, en Nonell de la neu és una mena de gegant de les neus, un noi que es va convertir en un gran gos blanc, de la mida d'un cavall. Sempre apareix poc després de la primera nevada, ja que, de fet, és ell mateix qui porta la neu d'un lloc a l'altre (en aquest sentit, és un equivalent del Pare de la neu). Joan Amades va recollir una versió de la llegenda a la Pobla de Lillet.[1]
El personatge està emparentat amb el Basajaun basc i és similar al Ieti o abominable home de les neus.[2] Se'l considera pacífic i es diu que quan s'acosta als ramats, les seves esquelles sonen i poden dormir tranquil·les perquè saben que en Nonell les protegeix.[3]
La llegenda
[modifica]En Nonell era un xicot de gran bellesa, amb barba poblada i llargs cabells rossos. La seva veu enamorava i era tan ben plantat que no se li resistia cap noia. De jove, va donar la seva paraula de casament fins a set vegades a diferents donzelles, però de totes elles sempre se n'oblidà. A causa d'això, les noies morien de tristor una rere l'altre sense que en Nonell ni tan sols ho sabés. Però un dia es trobà al bosc amb una jove bellíssima de cabells foscos amb la pell tan blanca com la neu que estranyament no es va enamorar d'ell a primer cop de vista. En Nonell li proposà matrimoni, aquesta vegada totalment convençut que havia trobat el seu veritable amor. La noia, però, li va dir que si es volia casar amb ella, hauria de ser capaç de guanyar-la en una cursa de velocitat tenint en compte que ella la faria muntant a cavall.
En Nonell acceptà tot confiant en la seva victòria, però quan feia una bona estona que l'empaitava sobre la neu tova caiguda hores abans, començà a esbufegar de cansament tot intentant recuperar l'alè. Llavors la mossa, amb una dolça veu, li cantà:
| « |
|
» |
En Nonell, en sentir això i veient que finalment es moriria ofegat a causa de la cursa, va embogir i en un intent desesperat per sobreviure i al mateix temps no perdre, es va maleir a si mateix. En fer-ho, es va transformar en un gran gos per poder córrer més i encalçar la noia.[4]
Des d'aleshores, en Nonell viatja per les muntanyes sota la forma d'un gran gos llanut de la mida d'un cavall. El seu pelatge és llis i llarg i tan blanc i brillant com la mateixa neu. Quan jeu sobre la neu és molt difícil veure'l, ja que tot ell s'hi confon. Només se'n poden distingir el musell i els ulls, d'un negre fosc que contrasta amb l'entorn blanc.
Referències
[modifica]- ↑ Puig, Xavier. «Un tomb per la mitologia dels Països Catalans». eltemps.cat. El Temps, 20-03-2023. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ Martín Sánchez, Manuel. Seres míticos y personajes fantásticos españoles. EDAF, 2002. ISBN 8441410534.
- ↑ «Éssers del bosc i de la neu». Mitcat.cat. [Consulta: 18 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Conte Nonell de la neu», 09-05-2014. [Consulta: 18 desembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XLII. L'abominable Nonell de les neus». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 130-133 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
