Pare llop
 Il·lustració del Meneur de loups al Museu de la Tour Prisonnière de Cuçac (Alier)  | |
| Tipus | espantamainades personatge del folklore folklore |
|---|---|
| Origen | França |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana, mitologia aragonesa i cultura d'Occitània |
| Dades | |
| Pseudònim | Encortador de llops i Puto vell (ca), Pastor de lupos (an), Lobatièr (oc) i Meneur de loups (fr) |
| Gènere | masculí |
El Pare Llop, també conegut com Encortador de llops, és un espantacriatures de la cultura popular de Catalunya i del País Valencià. També és conegut com el Puto vell,[1] variant arreplegada a la localitat de Benifato (Marina Baixa).[2] La seua història és la mateixa que la de la rondalla de Les set germanes.[2][3]
En la mitologia catalana es coneix com a Pare Llop un home que ha adquirit poder sobre els llops, els quals l'obeeixen com a llur rei.[4] Els pastors i ramaders que estaven en bones relacions amb ell eren respectats pels llops, però els qui no hi volien tractes amistosos es veien escomesos per aquests animals.[5] En dies de grans freds o tempestes, baixava als pobles a demanar una mica de menjar. No convenia negar-li res, car tant pot fer que els llops ataquin els ramats com que els respectin.[6] Un pagès ric de la Terra Ferma no va tornar a prosperar fins que feu les paus amb el Pare llop.
Algunes variants del mite esmenten que aquest personatge té la capacitat de convertir-se en llop, o que es vesteix amb pells d'aquest animal,[6][7] com fa també el Gizotso de la mitologia basca. En la mitologia aragonesa, l'equivalent del Pare llop seria el pastor de lupos, mentre que en la tradició occitana hi ha la figura del lobatièr[8] i en la francesa la del meneur de loups.
Referències
[modifica]- ↑ Caturla, Joaquim G. «Les set germanes». levante-emv. Levante-EMV, 30-04-2017. [Consulta: 13 novembre 2025].
- 1 2 Gisbert, 2007, p. 154.
- ↑ Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes», 08-03-2016. [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ Puig, Xavier. «Un tomb per la mitologia dels Països Catalans». eltemps.cat. El Temps, 20-03-2023. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pare llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- 1 2 Gisbert, 2007, p. 153.
- ↑ Prats, Joan de Déu; Padilla Climent, Maria. «XXXV. Els udols del Pare Llop». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 106-109 (Catalunya Fantàstica). ISBN 978-84-16605-74-3.
- ↑ «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità). Jornalet, 24-01-2020. [Consulta: 24 gener 2020].
Bibliografia
[modifica]- Amades, Joan «Éssers fantàstics: L'aloja. La bruixa. Els encantats. El follet. El pare llop. El maneiró. Els gegants. El simiot. El diable. Els dracs. El basilisc. La sirena. Els nitus.». Butlletí de Dialectologia Catalana, XV, 1927, p. 1-79.
- Forner Vallés, Gessamí (text); Sánchez Yagüe, Susana (Il·lustracions). La increïble història del pare llop. Libros Minis, 2015, p. 28. ISBN 978-8494483516.
- Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, 2007. ISBN 978-84-96187-88-7.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- "El Pare Llop: Una Figura Mítica del Folklore Català" (fototast.cat)
- Mitologia i llegendes de Catalunya (El Pare Llop) 18/12/2018 (Ràdio Arenys de Munt)
