close
Vés al contingut

Aurenja

Plantilla:Infotaula geografia políticaAurenja
Orange (fr)
Aurenja (oc) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi francès Modifica el valor a Wikidata

Lema«Je maintiendrai» Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 08′ 15″ N, 4° 48′ 32″ E / 44.1375°N,4.8089°E / 44.1375; 4.8089
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança metropolitana
RegióProvença-Alps-Costa Blava
Establiment públicComunautat de comunas dei País de Ròse e Ovesa (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població29.706 (2023) Modifica el valor a Wikidata (400,35 hab./km²)
Llengua utilitzadaOccità provençal
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana d'Aurenja
unitat urbana d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Superfície74,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRoine Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m-24 m-127 m-47 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Identificadors descriptius
Codi postal84100 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webville-orange.fr Modifica el valor a Wikidata

X: VilledOrange LinkedIn (empresa): mairie-d-orange Modifica el valor a Wikidata

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. El 2006 tenia 28.889 habitants, amb una economia dedicada sobretot al sector agrari i al turisme. Està situada a 44°08 N i 4°48 E, a 21 km al nord d'Avinyó. Segons la temperatura mitjana enregistrada durant tot l'any, és la ciutat més càlida de França.

Història

[modifica]
Vegeu també Comtat d'Aurenja i Principat d'Orange.

Arausio (en llatí Arausio, en grec Ἀραυσίων) era el nom antic d'Aurenja. Va ser una ciutat situada al territori dels gals cavars, al nord d'Arelate (Arle) i a la riba oriental del Roine, al costat de la via que anava d'Arelate a Vienna. Segons Pomponi Mela, que l'anomena «Secundanorum Arausio» era una colònia romana, cosa que confirma Plini el Vell. El nom de Secundani es refereix amb tota probabilitat que la ciutat va ser fundada pels veterans de la segona legió gàl·lica als voltants de l'any 35 aC, amb el nom de Colonia Julia Secundanorum Arausio, al territori de la tribu gal·la dels tricastini.[1]

A l'edat mitjana, la ciutat és la seu d'un principat conegut com el principat d'Orange, feu del Sacre Imperi Romanogermànic, que forma part de l'antic regne de Borgonya. Aurenja es beneficiava, doncs, dels drets feudals i de la sobirania pròpia de les terres de l'Imperi. Alfons Jordà, el comte de Tolosa fou assetjat infructuosament en 1123 per Ramon Berenguer III i Guillem IX d'Aquitània.[2] Pels atzars dels matrimonis, va pertànyer el 1173 a la senyoria dels Baus, després el 1388 a la senyoria de Châlon, i finalment el 1544 a la senyoria de Nassau. Quan Guillem I, comte de la família Nassau, amb propietats als Països Baixos, va heretar el títol de príncep d'Orange el 1544, el principat fou incorporat al que més endavant esdevindria la casa d'Orange. Lluís XIV, en guerra contra les Províncies Unides dirigides pels Stathouders procedents de la casa d'Orange-Nassau, aconseguí la ciutat, que annexionava al regne de França pel Tractat d'Utrecht el 1713.

Demografia

[modifica]
Evolució de la població
179318001806182118311836184118461851
7 000 7 270 7 440 8 307 9 123 8 874 8 633 9 231 9 824
185618611866187218761881188618911896
10 621 10 007 10 622 10 064 10 212 10 301 10 280 9 859 9 980
190119061911192119261931193619461954
10 096 10 303 11 087 10 766 10 799 11 956 12 946 13 978 17 478
196219681975198219901999200620112016
19 912 24 562 25 371 26 499 26 964 27 989 - - -
2019--------
- - - - - - - - -
Evolució demogràfica de 1793 a 2008

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes
PeríodeIdentitatPartit
1945-1960Raphaël Balester
1960-1971André Bruey
1971-1977Jacques BérardRPR
1977-1979Louis GiorgiPCF
1980-1983Gilbert RicciPCF
1983-1989Robert PiniRPR
1989-1995Alain LabéPS
1995-Jacques BompardFN, després MPF i sense etiqueta

Monuments principals

[modifica]
El teatre romà d'Aurenja, declarat Patrimoni de la Humanitat

La ciutat és reconeguda internacionalment per la seva arquitectura romana: posseeix el Teatre romà d'Aurenja que és el teatre romà més ben conservat d'Europa i l'Arc de Triomf d'Aurenja (erigit suposadament en honor de Caius Marius després de la seva victòria d'Aquae Sextiae si bé probablement posterior), construïts tots dos durant l'època d'August. L'arc, el teatre –seu anual d'un famós festival d'òpera– i el seu entorn foren incorporats per la UNESCO el 1981 dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Agermanaments

[modifica]

Personatges il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). «Arausio». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].
  2. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962, p. 142.[Enllaç no actiu]